| |
EL PARLAMENT DE LES ILLES DIU QUE ELS PAÏSOS CATALANS NO EXISTEIXEN.
 dissabte 21/desembre/2013 - 03:43  547  5
Ho trobo interessant això. Allò que diuen els parlaments va a missa? Vull dir, les tasques d’un parlament són legislar i controlar la política d’un govern, però també consisteixen en determinar que és el que és veritat i que és el que no és veritat? La veritat té a veure amb la democràcia – partim de la base de que el parlament és democràtic – o és independent de la democràcia?
Per exemple, si el Parlament alemany – triat democràticament – decideix que la raça ària és la superior i la raça jueva és la inferior, això va a missa? Si un Parlament decideix que Europa no existeix, això va a missa? Si un Parlament decideix que els Països Catalans no existeixen, això va a missa?
És evident que no. I la raó és molt simple des del punt de vista estrictament metodològic. La democràcia és un sistema polític relativista que parteix de la base que la veritat no la té ningú i per això cada x temps hi ha unes eleccions. Per tant, amb majories diferents, un mateix parlament podria consagrar veritats diferents en cada legislatura. I com que la veritat se suposa que no ha d’estar pendent de les majories parlamentàries no sembla gaire seriós que la cosa vagi per aquí.
Definir el que és la veritat és massa complicat i massa simple a l’hora. La veritat és simplement la realitat. Però la cosa es complica quan volem adaptar aquesta realitat a conceptes i classificacions que hem creat nosaltres. Per exemple, dir que hi ha una zona geogràfica on es parla el català és una realitat / veritat. Dir que aquesta zona és una nació ja depèn de la concepció de nació que tingui cadascú. Jo recordo que quan estudiava Dret Polític hi havia definicions i teories de la nació per triar i remenar i, per tant, és impossible dir quina és la bona. Depèn de l’ideologia de cadascú. I, naturalment, això que dic pels països de parla catalana també serveix per Espanya: depèn del concepte de nació de cadascú. En cap dels dos casos la concepció de nació, per tant, és correspon a una realitat / veritat objectiva sinó subjectiva i discutible.
Per a mi una nació és un conjunt de gent que amb una geografia, història, dret, cultura, llengua i fins i tot bandera comunes. És a dir, per a mi, sí que és pot dir que els Països Catalans són una nació, tot i que jo prefereixo dir-ne Catalunya que no pas Països Catalans. I ho és perquè la meva concepció de nació és bàsicament antropològica, cultural, social.
Però que jo entengui que Catalunya – de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó – són una nació per a mi no vol dir que hagin de formar part d’una mateixa unitat política. De la mateixa manera que els austríacs tenen un estat independent i pertanyen a la nació alemanya, de la mateixa manera que els alsacians pertanyen a l’hora a la nació alemanya i a l’estat francès, considero que és perfectament plausible que cada territori català pugui decidir com vol ser políticament. Si vol formar part d’un mateix estat amb el Principat, si vol formar part d’Espanya, si vol formar part de França o si vol ser un territori independent com Andorra. Per cert, si Andorra és viable com estat, és evident que ho és qualsevol altre indret català.
Els polítics del PP valencians i mallorquins tenen un discurs anticatalanista que, en principi, dirigeixen contra el Principat però que, al final, el dirigeixen contra ells mateixos. Perquè tot i que ens acusen als barcelonins d’imperialistes, al final el que acaben fent és negar-se ells mateixos reduint a cendres, per exemple, la seva pròpia llengua. Això ho fan per fer carrera política a Madrid i fins ara el cert és que no els ha sortit massa bé perquè el pes dels polítics valencians i balears a Madrid ha estat més aviat petitó, amb la notable excepció de Maura.
No és pot comparar, per exemple, amb el gran pes que han tingut els polítics andalusos o gallecs que segueixen la mateixa política caciquil però ben feta (sí és que pot estar ben feta una política caciquil ), amb el resultat que si bé Andalusia i Galícia són provincianes, resulta que València i Ses Illes ho són molt més. I els hi foten els quartos (a València i les Illes).
Però això està començant a canviar: només cal recordar la revolta a les escoles a les Balears i el progressiu avenç de Compromís a València, els dos en el camí de la catalanitat i contra el camí del provincialisme.
I, com que nosaltres no som anticastellans i admirem tot el que Castella té d’admirable, clourem aquest article citant Cervantes, respecte a l’allau de manifestacions anticatalanistes que hi ha a les Espanyes, a València i a Ses Illes: “Ladran, luego cabalgamos” o “Si ens borden és que avancem!”. I encara que és cert que a Madrid, majoritàriament han bordat sempre, és evident que ara borden més que mai. Perquè, com diu un valencià, estem a un pam de l’independència, sí.
|
| |
txeic-tgn |
...
Saturday, December 21st 2013, 6:11 AM
Llons... pensava que avui tocaries el tema "Avortament"... tant de bo les àvies dels franquistes haguessin avortat totes !
Balears aprovarà la llei que vol evitar l'exhibició de la senyera:
http://www.elpuntavui.cat /noticia/article/2-societ at/5-societat/702597-bale ars-aprovara-la-llei-que- vol-evitar-lexhibicio-de- la-senyera.html?cca=1
Que sí home que sí que som políglotes, resulta que parlem: andalú, extremeny, argentí, veneçolà, etc...
I per Decret de la xusma PPera: valencià... ves per on ! L'Ovidi l'anomenava català del sud... Així que som políglotes: andorrà, alguerés, valencià, LAPAO, etc...
I quan passa els pirineus el genocida cultural sempre ha d'anar acompanyat d'un traductor: oi Mariano ? L'ignorant aquest no sap parlar ni gallec... ves quins collons !
Ah... i Cervantes (Joan Miquel Servent) segons Bilbeny era català... així és que... Ja se sap que la història sempre l'escriuen els "vencedors"
http://www.naciodigital.c at/noticia/41522/cervante s/catala
|
 |
|
Contactes
Registra´t
