| |
de tot s´en treu una lliço
 dimarts 15/juliol/2008 - 02:02  416  0
quins dies mes fantastics...els recordo i m’agraden...les llargues passejades..el poder compartir aficions...poder tenir xerrades nocturnes,sovint sense gaire sentit,però divertides..però,no se pas...tinc dins meu una sensació d’ofec que no em deixa..a mesura que ens anem veien aquesta sensacio s’incrementa...no em deixa viure...a la fi un dia ,sense mes agafo el telefon i la truco...aixo no rutlla..deixem-ho aqui....ja ho se..es sobtat i potser la manera no es l’adecuada...aquestes coses es fan cara a cara...una estona de conversa i pengem...tinc una rara sensacio...em sento fatal però a l’hora alliberat...realment no s’ho mereixia.es tracta d’una persona excepcional,la tinc per una persona com poques he conegut...llavors..de que va tot això..?He arribat a la conclusio que no estic preparat per poder iniciar de nou el cami amb una altre persona...De moment seguire el meu de cami..amb el que aixo comporta...La solitut es una via,no una finalitat...espero apendre la lliço per poder ser millor persona o almenys intentar-ho...el temps ho dira....de mentres caminarem posant un peu darrera d’altre.
|
Contactes
Registra´t
