| |
Tenir algú
 dimecres 18/desembre/2013 - 11:35  1610  3
Ens passem la vida buscant la persona ideal per cadascú, perquè, egoismes o models de vida a part, tots tenim un ideal de persona que voldríem que estigués al nostre costat. El problema és que és gairebé impossible que existeixi i ens hem de conformar amb el que hi ha pel món, que pot ser inimaginablement molt bo, perqué no existeix cap persona creada a imatge i semblança de la nostra idea mental. Després pots trobar persones que independentment del teu ideal de persona, et pot fer sentir igual o millor del que tu voldries o et pensaves.
Primer de tot que ens agradi, després que ens hi avinguem mutuament, a continuació que hi confiem, tot seguit vindrà l’afecte i naixerà un sentiment molt fort que se’n diu amor. Avenir-se tant no és tant fàcil com sembla. Hi ha moltes coses darrere, temps, voluntat, interès, bondat per interès, però sobretot temps i dedicació i compartir diàlegs i experiències.
En una relació hi ha molts components a tenir en compte i molts obstacles tant interns com externs i personals. S’ha de tenir en compte què vols tu, què vol l’altre, què hi ha pel mig, al voltant, és qüestió de saber-ho portar i organitzar tot. Ens equivocarem sempre i n’aprendrem, però també es pot aprendre dels encerts.
Tot és difícil perqué tenim vides diferents, interessos diferents, i possibles altres agents externs que poden ser-hi o no ser-hi. És qüestió d’anar pel mateix camí, pactar el que es vol compartir i fer alhora i establir el camí a dur.
En general podríem dir que tothom es mou per uns mateixos patrons base.
El típic: que sigui bona persona, que sigui sincer, que sigui honest, que sigui agradable, cert romanticisme, certa afectuositat, certa sensibilitat (considero que hi ha graus en aquests tres aspectes) i el nivell de compartir les coses.
Tots acabem volent independència personal i llibertat per fer la nostra vida, a poder ser amb l’amor de la nostra vida, volem estimar i sentir-nos estimats, però és difícil trobar la persona adequada, per això molta gent crec que hi desisteix, per l’experiència de la vida. Sort n’hi ha dels que tenen amics de veritat, que tot i no ser el mateix, és la companyia de la vida, i el punt just per no patir en la vida emocionalment. La solitud és molt amargant per qualsevol, sobretot quan vas fent anys, perquè cada vegada és més fàcil quedar-se sol, els amics, les antigues relacions es van allunyant, fan la seva, etc.
En realitat, tothom voldria tenir un “superman” amorós-sexual a la seva vida, però ser lliure i fer el que es vol. Però la realitat és que només pots tenir una persona que t’estimi i que t’estimis, perquè l’altre, és tan vulnerable com tu mateix, encara que no ho vegis, per això ens hem de cuidar mutuament.
|
Contactes
Registra´t
