| |
Deixem-nos de romanços.
 dilluns 16/desembre/2013 - 05:40  581  0
Ara ,ja, deixem-nos de romanços i romanticismes, apropem-nos cos a cos, repassem cada pam de les nostres pells i estudiem amb delit els nostres porus ben oferts.
Deixem-nos de paraules, de mirades tendres i dolces; acaronem ara amb delicada ànsia i més desig que ens és creixent; deixem anar els nostres sospirs i fem, d’aquests, esbufecs i frec a frec, reincidim i fem de mans i peus i boques l’elixir d’uns nous suplicis; i, descobrim, tots els confins dels racons que no són nostres, ja.
Deixem la poesia per un altre moment, quan ens puguem mirar els ulls amb plàcida pau dels cossos satisfets, deixem la rima i fem de prosa aquest orgasme imaginat i repetit.
Deixem-nos de romanços.
Anem per feina a poc a poc, i ara de presa, a cops i pas d’instints alliberats, a ritme que el cos i els cors, a cor obert, demanant guerra, en aquesta batalla anhelada i sense escreixos.
I fem, i faig i fas, sense prejudici ni tabú absurd que ens emmanilli, estúpides immòbils sense vida; només que plaers deixats anar, com feres lliures de la gàbia que empresona; i fas i faig, i fem, fins el darrer dels esbufecs que ens deixi exhaustes i dispostos, suaument, a la mirada tendra i dolça, i prestos a ser-nos rima poesia, de nou; i el romanticisme torni a suplir aquesta festa de disbauxa dels instints.
Deixem però, de moment, deixem-nos de romanços, que el temps se’ns menja i el cos no espera.
|
Contactes
Registra´t
