| |
KENNEDY I LES MAMELLES.
 dimarts 10/desembre/2013 - 04:55  558  3
Quan van assassinar Kennedy jo tenia un any i mig i l’única persona important al món era ma mare. Després, amb el temps, vaig veure que al món hi havia gent sobresortint en tots els àmbits i, finalment, he recuperat la saviesa de quan era un nadó i torno a pensar que la persona més important amb la que ens topem a la vida és la nostra mare. I la nostra dona, és clar. Tot el temps que passem sense una dona que ens guii per aquesta vall de llàgrimes és insubstancial, tristíssim, absurd.
Pel que he llegit als anys 60 Catalunya començava a desespertar-se i tot i que continuava vivint el malson franquista ja hi havia unes quantes veus potents que el combatien amb un cert suport popular. Al món també les idees progressistes anaven in crescendo i fins i tot el Vaticà es va tornar més o menys progre a través del kumbaianisme del Concili Vaticà II. En aquest marc el president Kennedy – catòlic, progre i neoirlandès – feia joc amb l’època.
Llegeixo al google que encara hi ha una vintena de teories sobre les causes del magnifici o sigui que, en realitat, no se sap per què el van matar. Les teories van des del cop d’estat de la CIA, passant per les conspiracions soviètiques i israelianes, fins arribar a la teoria de que Oswald a qui volia matar era al governador i no al president. Ves a saber.
Aquests dies es repeteix molt aquella frase de Kennedy que diu: “No pensis el que el país pot fer per tu, sinó el que tu pots fer pel teu país”, que és una frase d’aquelles que conviven al patriotisme idealista i ens fa pensar en aquell vell adagi de Marc Tuli Cicero de “Homo homini frater in patria”, que està bé sempre que s’entengui que la nostra pàtria és el món, perquè si no ens duu a una batalla campal a veure qui té la bandera més grossa. Una altra cosa és estimar el propi país i actuar-hi preferentment, cosa en la que tots hi estem d’acord sempre i quan no oblidem la fraternitat humana.
Avui pensava que aquesta frase idealista de Kennedy només se la creuen els països capaços de progressar, es a dir, aquells països on hi ha una majoria de gent que es capaç de sacrificar-se per tal que el seu país sigui cada vegada millor. Em fa l’efecte, però, que als països decadents la cosa va justament al revès: tothom mira d’aprofitar-se de les mamelles de les administracions, a l’hora de mira de fer el màxim de trampes tributàries, de manera que, al final, les pobres mamelles administratives estan més seques que un desert i fetes una coca de tants que s’hi amorren.
D’ara i aquí estant, a més, hom observa que bona part d’aquells que en teoria ens representen en realitat només es representen ells mateixos i els seus interessos, amb la qual cosa resulta que els pares de la pàtria són els primers d’amorrar-se a la mamella i no deixar-la anar peti qui peti. Només cal veure la quantitat d’anys que fa són al Parlament de Catalunya persones com en Duran i Lleida i Ramon Espadaler (CiU), Joaquim Nadal i Manuela de Madre (PSC-PSOE) o Dolors Montserrat (PP); naturalment, això es repeteix en les altres instàncies representatives (per exemple, Alfonso Guerra no ha deixat mai de ser parlamentari) i, si comptem, aquelles que han passat d’una institució a l’altre sense deixar de cobrar mai un salari polític – per exemple en Duran i Lleida o la majoria dels eurodiputats socialistes i del PP – tenim que, a la política espanyola – i a la política catalana desgraciadament espanyolitzada en aquest sentit – hi ha una oligarquia política parassitària que se n’enfot d’allò de veure el què pot fer pel seu país i que l’únic que vol és conservar els seus privilegis legislatura rere legislatura.
Ignoro quina és la situació a la resta dels països europeus, però crec que deu ser semblant a la d’aquí. Els polítics professionals han ocupat la política i n’han fet fora la gent. Per això és urgent tendir a la democràcia directa per tal que el poble es representi ell mateix. I per això estaria bé que cap persona poguès viure d’un càrrec públic més de 10 anys, entre d’altres raons, per a que puguessin passar més gens per les institucions públiques, amb la ventilació i democratització corresponent i per a que, des de fora, els antics polítics professionals ens demostrèssin que són capaços de donar més del que reben, cosa que avui no es creu ningú.
|
| |
nen- |
les mamelles de l'administració
Wednesday, December 11th 2013, 3:48 AM
les ordenyen principalment els alts càrrecs,l'alta inspecció,els subsecretaris,els consellers ,diputats,directors generals i tota la colla que deleguen el seu treball en directors d'hospital,directors d'escola,caps de policia i així no peguen un brot.
Els dónen carta blanca per fer l'animal amb una protecció incondicional, els quals peguen la ''barrà'' a dojo i ho paguen els treballadors d'a peu què es deixen l'esforç i la suor.
Després critiquen al gros del funcionariat com el mal de la crisi.
Menuda colla de patriotes.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
