| |
Mai oblidaré aquell lloc.
 dilluns 9/desembre/2013 - 05:47  860  1
Mai oblidaré el lloc on de la terra brollava la dolçor més lluminosa.
El sol pujava regalimat de taronja fina i no gosàvem a mirar-nos als ulls. Et contemplava llargament amb desig etern, mentre el teu cabell em sorprenia amb guspires barrejades de mel i de llimona.
Delicadament ens vam petonejar. Sentia els teus llavis carnosos lliscant suaument per la meva cara. Els teus ulls, després de creuar-nos amb la mirada, m'anaven robant dolçament l'ànima. La mel de les teves pupil·les anava omplint el meu esperit. No vaig gosar a abraçar-te en aquell lloc de la terra on brollava la dolçor més lluminosa.
Després em vas regalar el teu somriure juganer i vam seure en aquell racó discret fet a mida pels dos. Les voltes de cullera als cafès les féiem d'esma, pensant que controlàvem els nostres sentiment i els petits sorbets que preníem sense presa assaborien dolçament la nostra boca, però la dolçor estava en els teus ulls i en el teu somriure simpàtic que em em vaig endur per sempre en el meu cor.
Cada vegada que et miro sento la bellesa dels teus llavis, de la teva pell, dels teus cabells... i tremolo com una fulla quan recordo el nostre acomiadament perquè ens vam separar amb la incertesa del que sentíem de tot plegat.
A poca distància del lloc on de la terra brollava la dolçor més lluminosa tot era dolor punyent i llàgrimes perquè ens vam besar com si fos la darrera vegada.
Avui sabem que podem fer més lleugera la distància, que no ens farà basarda la nostra mirada, que no dubtarem en besar-nos. No plorarem, no; ens abraçarem fortament, unint-nos en un de sol, altre cop, en aquell lloc on de la terra brollava la dolçor més lluminosa i l'amor més diàfan.
T'estimo.
|
Contactes
Registra´t
