| |
DE LA PERVERSA TEORIA DEL SENY O DE L'INDEPENDÈNCIA DE FRANC.
 dilluns 9/desembre/2013 - 04:57  517  1
Qui té massa rauxa o massa seny ni avança ni empeny.
Sobre el meu posicionament sobre l’hipòtesi de paralització econòmica de Catalunya per tal de presionar l’estat espanyol per tal d’aconseguir votar l’autodeterminació gairebé no he rebut cap comentari de suport. Això em fa pensar que estic equivocat. Em fa pensar que la majoria dels independentistes pensen que aconseguirem fer la consulta d’autodeterminació o les eleccions plesbicità ries de bon rotllo amb Espanya.
Com que jo crec una mica en allò de Vox populi, vox dei; cap problema en reconèixer el meu error. Com que, a més, tots els partits s’han posat amb en Junqueras i fins i tot en Junqueres ha hagut de matisar les seves paraules pel tsunami que li venia a sobre, doncs encara és més obvi el nostre error. Aconseguirem votar i la independència sense cap mena d’esforç, com aquell qui va a passar un dia a la platja o a passejar per la Rambla. Genial.
Un dels comentaris amb que em trobo, però, diu que ell està molt tranquil respecte d’aquesta amenaça de Junqueras perquè els catalans som un poble molt raonable.
Suposo que això de raonable equival a allò del seny. I allò del seny equival a dir que el senyor Esteve que habita en tots els catalanets farà tot el que convingui per a la independència menys fer cap acte de violència, tancar la botiga, deixar d’anar a missa el diumenge, deixar de veure el partit del Barça o deixar de veure La Riera.
Jo això ho trobo d’un idealisme platònic admirable. Pensar que les coses es poden bellugar soles, sense que ningú les empenyi, sense que ningú hagi de fer cap pressió, sense que calgui fer cap sacrifici em sembla sensacional. Es veu que hem arribat a un estadi de civilització colossal i jo m’he quedat pel camà i encara veig les coses tal com funcionaven a l’època dels romans.
Jo em tinc per una persona moderada però una persona moderada no és aquella que no fa res per tal de solucionar els problemes que té, ni la que no es planteja solucions als problemes que té, sinó la persona que mira d’afrontar-los, mira de trobar la millor solució i mira de trobar el millor camà per aconseguir-la. Des de la prudència, però també des de la determinació. Perquè no fer res davant d’un gran problema és imprudent. I poc assenyat. I poc raonable, crec.
Si resulta que els que creuen que l’estat espanyol ens deixarà votar o acceptarà el resultat d’unes eleccions plesbicità ries tenen raó, jo ja no tinc res més a dir. Tornava a estar equivocat una vegada més i em torno a posar les orelles de burru.
Si resulta que el que passa és que com que els espanyols s’han posat farrucs i fem el que fem no hi haurà manera ni de votar la consulta, ni les eleccions plesbicità ries i d’aquà dos dies les eleccions autonòmiques, però que com que som gent assenyada i el nostre mal no vol soroll (que diria Prat de la Riba ) i ens hem de fer fotre ressignadament, doncs, mira, jo no ho veig aixÃ. Penso que això és una immensa imprudència, molt poc assenyat i molt poc responsable i que d’aquà dos dies tindrem el paÃs fet una tifa. Vull dir més tifa del que ja el tenim.
Si resulta que la llibertat ens l’hem de guanyar a pols i la via no és la violència, ni el referèndum que no ens deixen fer, ni les eleccions plesbicità ries que no respectaran, ni una aturada de l’economia, ni l’impagament d’impostos a l’estat, que algun independentista m’expliqui com ens ho farem. Que em faci veure la llum si us plau, que caminar per les tenebres és perillós i cansat.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
