| |
Dona!
 dissabte 7/desembre/2013 - 02:36  665  0
Perfilada i misteriosa,
cerco jo per tu paraules,
siguis tu bruna o rossa,
t’escriuré contes i faules
Aquests mots que es resisteixen
i voldria dedicar-te’ls,
només si del cor em neixen,
més que escriure’ls per besar-te’ls
Et devia una poesia,
i ara et dec més, ja són dues,
per caprici ben sabria
fer-te’n més pel que em traspues.
Sense veure’t sé gaudir-te,
ni palpar-te com tocar-te,
si no hi ets sé com tenir-te,
sense abraçada estimar-te.
Dels meus braços fes-te’n roba,
de les mans fes picardies,
ben cosides, muda nova,
i amb colors de fantasies.
Abriga’t de mil besades,
vesteix mitges o pantalons,
sabré omplir-te mil vegades
d’escalfors, amb els meus petons.
No em diguis que et sedueixo,
però no em neguis la mirada,
si no hi ets el cor fereixo
quan és l’ànima esquerdada.
Ja que no puc seduir-te,
ni sentir-te ni mirar-te,
ni volent poder omplir-te,
almenys deixa així estimar-te.
Carles
|
Contactes
Registra´t
