Sento en el meu interior la tendresa d'un cadellet: assajo carícies, estimo innocentment, somnio abraçades i espero tendres i dolços petons. Imagino situacions d'intimitat junt amb tu. Quan l'abstracció continua, entra foc en el meu interior, i tot pensament desitja passió i seducció: sento la crida de la teva carn i l'enorme necessitat de fregar la teva pell amb la meva; com si l'ànima de cadell esdevingues la d'un temible felí. Ofegat entre un mar de dubtes intento modelar el meu paisatge interior i aquest no renuncia al foc cada vegada més viu, ni a les teves carícies que donen sentit a la meva existència.
Tenir-te, encara que sigui en les meves cavil·lacions, veure el teu somriure sempre que et tinc present, escoltar la mateixa melodia en ambdós cors... diga'm que m'estimes. Seré cadellet o ferotge felí; mes el que sento per tu és del tot humà.
Sempre teu.