| |
No tenia ni 5 anys.
 dijous 5/desembre/2013 - 02:41  688  3
Recordo allà principi dels 70, en prou feines tenia 5 anys, quan anava a un col·legi de parvulari; pantalons curts fos primavera, tardor o hivern i, com diu la cançó dels Pets, amb els genolls pelats; hi jugàvem al “futbol” al pati, dos arbres a distància moderada ens feien de porteria i clar, recordo quan feia de porter entre terra i pedrots. Temps en que començàvem a obrir els ulls a la vida i al món; formant, com si fóssim en una caserna, al pati a l’entrada del col·legi tot hissant la bandera, la del “pollastre”, i com no cantant no el “cara al sol” ja però sí una espècie que començava dient “viva España...” que acompanyava l’himne nacional, seria l’any 70, potser ja el 71, o sigui que segurament no tenia ni els cinc anys encara.
Recordo, també, com la malícia ja a curtes edats començà a fer de les seves, com aprofitant la sortida de tots els companys al pati jo robà un moneder de color blau d’un company on desava les seves bales (boles de vidre o “canicas” en dèiem), i jugàvem al pati fent un clot al terra (el “guà”), i..., més genolls pelats...
I recordo com les nenes tenien unes aules apartades i un pati separat del nostre, i jo hi vigilava d’amagat, i no tenia ni cinc anys, i ja devia imaginar i més que una nena no era un nen i que m’era més bonic i distret mirar una nena i sentir quelcom estrany, i una atracció infantil que mai m’ha deixat, pel sexe contrari, des d’aleshores; i com em van enxampar un bon dia tot guaitant-les, no empaitant-les encara, i em varen com a càstig ser dins la seva aula mentre elles eren a classe i, jo, tímid de mena com passà uns moments de vergonya que mai he oblidat.
I només, en prou feines, 5 anys; i a la sortida de les classes als vespres i aquell pa amb xocolata per berenar, i la pau i felicitat, i creure que fer-se gran era tan lluny, quasi inabastable.
N’han passat més de 40 i el món deu ni do el que ha canviat, i jo he canviat evidentment però aquells ulls desperts i oberts segueixen guaitant, i aquell cor de tendre infant encara batega i descobreix com el món segueix canviant, molt més, i jo, i amb mi un dia s’apagui aquest batec però mai l’ànima d’aquell infant tímid però trapella.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
