Una vegada em van dir...." a qui no li agraden els nens ni les plantes no els hi agrada la vida".... doncs si això és cert, la Joana Raspall era 100% vida.
T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
Joana Raspall "llum i gira-sols".
Avui tots els seus poemes s´han quedat una mica orfes....i tristos els qui els estimem. Ningú com ella per captar els detalls i les emocions i transmetre-les de forma lleugera i dolça.
Sóc per morir com era abans per néixer.
Ignoro què sentia. No sé què sentiré.
Potser no gaire més que l'arbre que s'esqueixa
i dóna en foc el sol que la nodrit primer.
JOANA RASPALL (1913-2013)
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't