|
AIXÒ NO ÉS INFORMAR
dimarts 3/desembre/2013 - 03:53 661 1
Estic massa cansat de veure el paper tan trist de tots els mitjans “d'informació”, tots, uns més i altres menys però tots fan d'anècdotes que no haurien d'interessar ningú a categoria de màxim interès i espectacle i alarma social.
Tot a ran de la no aplicació de la gens democràtica doctrina Parot, molt més pròpia de règims dictatorials durant anys, s'ha posat de moda el mal costum de treure a la llum l'alliberament de presos després de complir el seu deute amb la societat, els que menys després de 20 anys entre reixes, 20 anys!, l'escarni públic d'uns ex presidiaris que ja han pagat les seves penes i que haurien de haver estat rehabilitats convenientment, i si no la responsabilitat és del sistema de presons que no funciona correctament i si els ex no són de fiar doncs potser els hi caldria més atencions mèdiques especialitzades pels casos concrets.
Estic ben fart i fastiguejat de veure com l'odi omple espais d'opinió de les xarxes socials i s'escarneixen cruament en persones que són persones abans de tot i que es mereixen una segona oportunitat per a les seves reinsercions socials; no posaré cap cas concret que tothom ha tingut la trista oportunitat de veure i sentir en televisions i ràdios i vist i llegit en premses sempre oportunistes que fan d'allò que hauria de ser normal un espectacle i una difusió pública inacceptable al meu criteri.
I a mi què coi m'importa si surt o no de la presó tal o qual personatge tristament reclòs durant mitja vida o més pels seus errors comesos?, és que no surten de les presons habitualment persones que han pagat els seus càstigs i penes i mai se n'ha fet escarni ni exposició pública en els mitjans?, a què coi ve ara tant d'espectacle indecent, remoure els estómacs, odis irracionals i venjances passionals? Se me'n dona si eren terroristes o violadors o assassins, eren i ja han pagat pels crims i delictes, no hi ha dret que se'ls faci pagar tota la vida més del que ja carreguen en les seves consciències; més quan altres criminals i terroristes viuen dels nostres imposts i han dirigit i dirigeixen països a cops de violència.
Em resulta vomitiu, que la ignorància i rancúnies de les persones reclamin la morbositat d'aquests mitjans que s'anomenen “informatius”, per a mi això no és informar, poseu-li el nom que vulgueu.
|