|
POBRE AZNAR, NO ENS FA POR!
dilluns 2/desembre/2013 - 04:53 558 5
Jo em sento solidari amb el senyor Aznar. No perquè comparteixi les seves idees, ni encara menys els seus sentiments, sinó perquè imagino que deu gastar-se unes quantitats de diners brutals en metges del magÃ. I tot i aixÃ, no avança. Ans al contrari: cada dia que passa l’home se’l veu més banyut, treient més foc pels queixals i ofegant-se en oceans inacabables de bilis. Pobre home.
La gran desgrà cia d’Aznar és que va encertar el paÃs però no va encertar l’època. Ja està bé que sigui un individu a mig fer entre Madrid i Valladolid, però havia d’haver nascut al segle XVI i ser inquissidor o ser caudillo en l’època de Franco. Això darrer gairebé ho va aconseguir, però les democrà cies parlamentà ries tenen el defecte que de tant de tant has de fer eleccions i que al teu partit et substitueixen, tot i que siguis tu qui trii el substitut.
Jo entenc perfectament que un caudillo no tolera altres caudillos i, per tant, entenc perfectament el mal rotllo entre Aznar i Rajoy. Això demostra quelcom que ja sabÃem: que, pels caudillos, el que és important són ells i no el seu paÃs i que, per tant, és impossible que és ressignin i facin un pas enrere mentre el substitut procura manar una mica. I per tal de manar d’una manera o d’una altra els caudillos fins i tot aconsegueixen coses com que la seva senyora Botella esdevingui alcaldesa de la capital del reino, tot i que dia sà i dia també faci el ridÃcul.
En tot aquest marc demencial que Aznar digui que si ell manès fotria Mas a la presó és perfectament comprensible. Des de la perspectiva d’un sonat vull dir que és lògic. Aznar és salta que fins i tot amb la constitució espanyola qui posa la gent a la presò són els jutges: si hi ha un caudillo per a què calen jutges? I que diu que aplicaria una llei que no existeix però que ell faria que existÃs per art de mà gia: si existeixen caudillos per a que han d’existir legisladors democrà tics?
En tot cas el senyor Aznar fa pena perquè és un Quixot. No un Quixot d’aquells que anaven a fer justÃcia universal, a socòrrer els pobres i a defensar les donzelles dels paranys de la vida, sinó un Quixot tipus Hitler o Mussolini o Franco que foren uns Quixots assassins, cosa que mai no fou el Quixot. Uns Quixots als que en comptes de guiar-los l’ideal i l’amor, els guia l’odi i el ressentiment. A aquests Quixots més val que els apartem del poder perquè si manen faran que nosaltres expiem totes les seves culpes, complexons, desviacions, al.lucinacions i paranoies.
En aquest marc de demència Aznar confon el president Mas i els independentistes catalans. De la mateixa manera que l’heroi de Cervantes confonia els gegants amb els molins de vent, l’Aznar i la plana major del PP es pensa que l’independentisme català és Artur Mas i que un cop doblegat Mas haurà desaparegut el problema. Explicar-els-hi que Mas és un independentista de darrera hora i que se n’ha fet perquè no li ha quedat altra sortida, tant des del punt de vista econòmic, com jurÃdic, com estratègic no serveix de ser. Els Quixots – bons o dolents – no raonen. Embesteixen.
Escoltar a Aznar dient que ell posaria el president Mas a la presò és el mÃnim que se li pot demanar a Aznar. Fet i fet, ell, com a inquissidor, gairebé fotria tothom a la presó: per què no hi hauria de posar Mas que és el president separatista d’un poble rojo, judÃo y masónico? Es clar que si els moderats i cagadubtes de CiU van a la presó, els que manifestem nÃtidament el nostre independentisme, aquests segur que ens fotria a les cà maras de gas.
És emocionant com Aznar i els seus estimen els catalans. Això és passió i el demés són hòsties.
|
|
|