| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
Ni un zero tan sols.
 divendres 29/novembre/2013 - 05:52  578  7
Tan de remenar paràgrafs, frases, textos i mil i una paraules, centenars de mots atropellats, entre comes i punts, entre cometes i exclamacions...
Tan de expressar, tan de cercar comunicar, voler dir, desitjar una escalfor de l’altra banda de les bandes, de les ones...
I tanta imaginació mal gastada, tanta misèria moral segurament i potser un xic de riquesa conceptual menyspreada, i ves a saber si més o menys...
Tants punts suspensius i tanta bestiesa que s’allarga en la indefinició..., com ara!
Quan era jove, molt jovenet, suposo com molts, cercava en tercers reconeixements, aprovacions i simpaties d’un somriure afirmatiu i positiu; quan era aprovació i reconeixement del pare, era el súmmum i poca distància m’apropava a la felicitat quasi absoluta; però eren altres temps, altra consciència i diferent necessitat que avui no em cal; era una manera de sentir-me, suposo com molts, reconegut en mi i en els altres amb l’orgull natural de qui cerca espais. Avui sóc res.
Tantes maneres de fer, de treballar la paraula i voler ser, i ser allò que es diu en poques línies, tanta fantasia mal emprada, tanta mentida il·lusionada però certa i desitjada, tantes expectatives pel no res, i tant i tants altres sentits i sensacions que són sobrades...
Tant i tant i, total, una paraula, una de sola de rebuda, un sol mot, prou i suficient per a sentir el que és real, allò que em diu què sóc i què em sento, només, tan sols un zero a l’esquerra i ni això, menys que un zero, no res... I, acabo, tot s’acaba tard o d’hora, més si tot plegat no és més que un zero a l’esquerra, sense més.
I fi.
I tot plegat, per què?No té cap sentit!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anteros |
ep
Saturday, November 30th 2013, 9:57 AM
Gràcies Persi! No caldrà, de moment, si bé m'encantaria compartir taula i conversa amb tu.
És l'inconvenient d'escriure a cos de rampells, què hi farem, a cops esborro malgrat sentir allò escrit i a cops encaixo els cops a cops de realitat.
No em traeixo ni ho faré txeic.
En fi, tots cometem errors, jo seguiré constant en la meva comesa d'errors, sense ells no aprenc i la vida es fa avorrida i feixuga.
Gràcies pels comentaris, un cop més.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
