| |
ELS RESPONSABLES DEL PRESTIGE ABSOLTS. QUINA POCA VERGONYA!
 dimecres 27/novembre/2013 - 04:40  642  4
Fa molts anys, el professor de Dret Laboral – que espero que avui sigui com a mínim catedràtic – ens va ensenyar una lliçó important als que anàvem per juristes.
En l’exàmen final de la seva assignatura ens va posar el cas del jugador Bern Schuster contra el Barça i ens va fer redactar la sentència. La meitat havíem de donar la raó al jugador i l’altra al club. Ell mateix ens va dir, suposo que per animar-nos, que les dues sentències podien tenir el mateix valor jurídic si els raonaments eren bons. I així va haver-hi gent que va treure un excel.lent fent pagar el Barça i gent que va treure un excel.lent fent que el jugador se n’anès amb la cúa entre les cames. Fet i fet, fer d’advocat és exactament això: defensar qui et toca defensar, buscar arguments fàctics i jurídics per tal d’intentar convèncer el jutge o el tribunal.
També ens deien a la Facultat que l’important no és el que diu la llei sinó la seva interpretació. Decidir si és aplicable o no al cas concret vol dir tenir un poder immens. I per a justificar la decisió només cal tenir uns coneixements jurídics formals que pot tenir qualsevol estudiant de dret. I més avui en dia en que hi ha programes informàtics en que pràcticament tota la feina et ve feta.
Per això la primera cosa que ha de saber la gent és que la sentència del cas Prestige podria ser condemnatòria i seria perfectament ajustada a dret. Si el Tribunal de A Coruña haguès pres per bons uns informes en comptes d’uns altres, uns fets en comptes d’uns altres la sentència seria condemnatòria i fins i tot podria ser duríssimament condemnatòria. Això vol dir que la seguretat jurídica – com gairebé cap mena de seguretat – no existeix. Que cada jutge és cada jutge, que cada tribunal és cada tribunal i que les contradiccions entre els uns i els altres i, sovint, entre ells mateixos, és el pa nostre de cada dia.
Ara bé, la judicatura és un poder polític, un poder que sorgeix de la polis per administrar justícia entre els ciutadans. I els ciutadans, més enllà dels seus coneixements tècnics, saben perfectament quan una sentència és justa o injusta.
De la mateixa manera que no cal passar per la facultat de Dret per tal de fer de jurat, tampoc cal passar per la facultat de Dret per a saber si algú és culpable o és innocent. I fins i tot per a intuir, en el cas que sigui culpable, el perquè se’l declara innocent o al revés, tot i que això, quan no hi ha grans interesos en joc, és més aleatori del que sembla. Cada magistrat per allà on l’enfila.
El cas de la sentència del Prestige és un gran escàndol polític. És una sentència que tothom sap que és injusta. Per què? Perquè hi ha uns fets objectius que porten a una sentència condemnatòria. Quins són? L’abocament de fuel a la mar (el delicte mediambiental entra clarament dins l’article 325 del Codi Penal) i el fet que el Prestige estava fet una coca i tant és així que hi havia companyies petroleres que no volien treballar amb ell i ports que li negaven l’entrada. D’una banda tenim el fet objectiu del vessament de fuel al mar i de l’altre l’imprudència tant dels propietaris del vaixell, com dels càrrecs del mateix, com de les autoritats espanyoles que ni van fer el que era necessari per evitar el mal, ni tenen un ordenament marítim restrictiu per vaixells que no estan per navegar i encara menys per transportar mercaderies perilloses.
Diu l’article 325 del Codi Penal espanyol:
“Art. 325
Será castigado con las penas de prisión de 6 meses a 4 años, multa de 8 a 24 meses e inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a 3 años el que, contraviniendo las Leyes u otras disposiciones de carácter general protectoras del medio ambiente, provoque o realice directa o indirectamente emisiones, vertidos, radiaciones, extracciones o excavaciones, aterramientos, ruidos, vibraciones, inyecciones o depósitos, en la atmósfera, el suelo, el subsuelo, o las aguas terrestres, marítimas o subterráneas, con incidencia, incluso, en los espacios transfronterizos, así como las captaciones de aguas que puedan perjudicar gravemente el equilibrio de los sistemas naturales. Si el riesgo de grave perjuicio fuese para la salud de las personas, la pena de prisión se impondrá en su mitad superior.”
Ens trobem, doncs, que d’una pena de fins a 6 anys de presó – la meitat superior perquè és evident que el perjudici ha estat un risc per a la salut de les persones – el jutge l’únic que ha fet ha estat imposar una pena de 9 mesos de presó contra el capità del Prestige, però no per un delicte medioambiental sinó per desatendre les instruccions de les autoritats administratives. Val a dir que quan et sentencien a una pena de 9 mesos, si no tens antecedents, se t’aplica la remissió condicional, cosa que vol dir que no has d’entrar a la presó. O sigui que la condemna del capità del vaixell també queda en res.
Quan en el futur mirem aquestes situacions les veurem com l’acta de defunció d’aquest moment històric. Una societat democràtica, culta, i crítica no tolerarà durant molt temps situacions com aquestes. Com no tolerarà durant molt de temps els nivells d’atur que patim o l’increment de la pobresa o les retallades en els serveis socials bàsics.
El cinisme de l’oligarquia del que aquesta sentència és un botó de mostra perfecte esdevindrà una palanca pel canvi de societat cada vegada més inajornable.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
