|
Puc estimar-te?
dissabte 23/novembre/2013 - 06:23 833 1
Puc estimar-te?, et vull estimar, puc?, res més desitjo que estimar i estimar –te i posseir-te amb bogeria; em deixes estimar-te, tenir-te, abraçar-te, tot escalfant-te en hivern i més?
Em cal més bogeria?, diguem quanta exactament i te’n donaré bogeria duplicada si cal per saber què és sentir, per saber què és amor, per fi.
Puc estimar-te?, no em deixis en aquesta foscor, en aquest silenci que no trenco impotent; vull si puc i puc si vols, i vull, i viure en tu amb aquesta bogeria exigida, amb aquests sense sentits incomprensibles, com amant tot perdut en aquests laberints impossibles d'albirar tota sortida i tot desig que ens fos complert. I, diguem, puc estimar-te?
I què puc fer si no, quina altra tinc finalitat sense estimar si no en sé,si no tinc res que estimar, si no et tinc per estimar, per estimar-te, i et demano si cal més enllà de les estrelles un gest teu i un teu somriure, un somriure que em respongui si puc, si puc amant inanimada estimar-te fins a perdre tot el seny, si mai ha estat seny assenyat.
I seguiré, fins no sé quant, i seguiré, i no sé quant podré estimar, podré estimar-te i posseir-te i abraçar-te i escalfar tots els instints com escalfat que sóc i estic; sense vergonya; sense altra cosa que el desig de ser amants, i ja res més, i al fi saber què és estimar, què és estimar-te i què és ser amb tu i ser en tu i ser dins tu, i ser jo tu i tu ser jo i el meu desig i el meu amor, i amor perdut en laberint fosc i perdut.
Puc estimar-te?, amant somniada, amant present, amant mai vista, amant silent?, puc?, si us plau!, ho necessito, per amor dels deus, vull estimar, vull estimar-te... abans fos tard, puc estimar-te?
|