|
de vegades...
dissabte 23/novembre/2013 - 11:21 1665 2
hi ha coses que semblen un contrasentit:
Pot ser, la soledat, una bona companyia?
i aleshores... divago:
***
Soledat o Solitud?
Tu, solitud,
tan dolça i punyent,
em confons...
a cops, motiu de plor
i alhora, cau, refugi...
consol.
Em coneixes bé
i no em jutges...
no esperes res de mi
i m'acceptes...
sencera: tota jo,
tal com sóc.
Amb tu, soledat, i
en total confiança,
puc deixar-me anar... i expressar...
totes les parts, tot el sentir...
també, les foscors
i els fantasmes.
De vegades,
amb totes les forces, et vull combatre...
d'altres, et vull només per a mi
i, aleshores, només a tu, et desitjo.
Però, en el desamor d'avui, t'abraço...
i, no sé, potser... t'hauria de defugir?
De moment,
em quedo a casa
(sola... a gust... calenta)
que fa fred i tinc el cor glaçat
i ja em costa massa esforç
mantenir l'estufa en marxa.
(I queda... poca llenya.)
:S
vaig a atiar-la... brrr
|
|
|