|
Només odio...
divendres 15/novembre/2013 - 11:16 562 2
..., només, un món d'odis, de malfiances i rancúnies, doncs és això i res més. Només puc odiar la mala fe i aquells que acaparen odis i no se'n surten de tant i tant d'odi.
I menyspreo qui fa servir mil i un recursos per enganyar, per servir mil i una cares, mil i una disfresses per a destacar i imposar la malícia que li és dins, ben endins.
Com odio i menyspreo tots aquells que no accepten que exdilinqüents, excriminals i exassassins, un cop acomplertes les seves penes, surtin lliures de tot dret als carrers..., i em fastiguegen aquells, que tot i passar anys i panys, encara tracten aquells d'assassins, de criminals i de delinqüents, com si la seva pena fos en va, i gratuïta com si res, i fins voler arribar si podessin aplicar la "justícia", la seva, de la pròpia mà...
I em fastiguegen i odio aquests odis i aquestes rancúnies que mai es curen, perquè sóc jo incapaç ni tan sols qui em fa mal, no per ell si no per mi ja que l'odi nafra l'estómac i no deixa viure.
És trist, molt trist, viure tota una vida amb odi, amb rancúnia, tot i entendre la incomprensió, tot i així; no tots tenim les mateixes capacitats d'entendre, de comprendre i molt menys, molt menys, de perdonar.
I res, res, hi ha més gran que el perdó, res.
I, i a qui no puc estimar, tot i no poder ni fer-ne mostra, l'estimo, t'estimo... i res, res, res hi ha més gran que el perdó, res.
|