que defensen la vida, però no totes les vides, i que ens intenten convèncer de que la llei només es per a la ciutadania d'a peu, estaria bé recordar-se de Filipines, de les preferents, de la gent aturada i sense recursos, de les cues de Càritas, de les persones sense llar i de les persones que no tenen possibilitats d'amagar-se darrera d'una màscara del xat.
edat ja no existia el Domund, ni gairebé carta als Reis. Alguna cosa no funciona.
Pensar en els altres és pensar en tu, i a l'inrevès. Sóm una sola cosa.
els provida també ténen dret a ser selectius com els ecologistes,els nacionalistes ,els d'esquerres etc
Cadacú incideix més en el que li toca de prop.
Encara no he sentit parlar als d'esquerres del ''ninyato'' de kim jong un que s'ha carregat a 80 persones per practicar una religió o veure pel.lícules sud-coreanes obligant a tot un estadi ple de xiquets a veure els afusellaments.Els familiars de les víctimes a les presons de reeducació comunista.
Vinga,que els d'esquerres no podem assenyalar en el dit.
Amb perdó però el comentari de la trovadora m'ha fet reflexionar en que aquests sentiments pro-vida trobo que, sovint, tenen un component molt selectiu.
Deu ser un error d'interpretació, segur. El que no tinc clar és de qui, si d'uns o d'altres.
Si mal no recordo això de pensar en les desgràcies alienes ho feiem més de petits, quan venin a recollir el sobre del Domund i també quan a la carta als reis mags posavem allò de desitjar la pau al mon i acabar amb gana i malaties.
Despres varem creixer i ens em vam adonar que cadascú ha de lluitar per fer-se la seva vida.
Pensar en els altres està bé, però primer de tot un ha de pensar en si mateix i en les persones més properes.
De totes formes sempre és maco caminar cap a la utopia d'un món millor.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't