| |
Passejant vora el mar.
 dilluns 11/novembre/2013 - 08:12  691  1
Deixo enrere el centre, cotxe avall, m'endinso a mà dreta entre apartaments pel carrer que arriba al Tòful de Mar, el restaurant vora el pàrquing de la platja llarga, tot sol, aparco i baixo del vehicle.
Camino vora el mar, on trenquen les ones, fa un matí més aviat xafogós tot i ser gairebé mitjans de novembre; m'agrada passejar sobre la sorra mullada de la platja, tot sol, un llarg passeig i la ment entre pensaments de sempre, del passat i del present, ja no de cap futur, no existeix el futur, només present i passat tot i ja en l'oblit volgut; però també recordo aquell passeig que molts cops he fet corrents i platja amunt i avall fins dos cops i més..., eren altres temps no gaire llunyans però sempre érem dos els qui fèiem aquelles curses al trot..., ara ja no, ara tot xino xano, i tot sol, i potser demà, potser, hi torni a trotar fugint de mi...
Arribo al final de la platja, després una mitja hora, m'endinso entre les roques i cap al bosc de la Marquesa, m'endinso més i més, de fet mai m'he endinsat tant com avui i arribo a una platja, una cala allà baix, la bordejo i arribo més enllà, entre pins, pedres i sorra, fins baixar a una petita platgeta on un home nu acompanya el seu gos, crec que allò deu ser la waikiki, aquella platja nudista, però no, era la platja anterior, aquella cala fonda bordejada feia uns minuts, me n'entorno, deixo l'home nu i el seu gos en la seva pau matinal al sol de novembre.
Abans de marxar faig una foto testimoni d'aquell passeig endinsat al bosc de la Marquesa i des de dalt i entre pins en faig una més a la platja nudista de la waikiki..., ara sí, m'encamino de nou cap a la platja llarga, surto d'aquell bosc de pins i baixo entre les roques fins la sorra mullada on les ones batallen i es trenquen fins morir entre bromeres. Camino, mitja hora més, pensatiu i res especial, en pau.
Arribo al pàrquing on tinc el cotxe, entro, engego i marxo d'aquell indret agradable i distés, demà potser hi torni, potser, potser sol, potser no...
Un dia més.
|
Contactes
Registra´t
