Recordaré el teu cos
el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia,
i moriré a poc a poc
enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues.
Passaré en malson esfereïdor
les inútils mans buides pels llençols freds
i moriré a poc a poc
a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana.
Recordaré el teu sexe dolç
la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell
i moriré a poc a poc
de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes.