| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nen-
|
|
| |
Es el final
 dilluns 4/novembre/2013 - 02:26  691  2
.Passen els anys i anem quedant fora del cercle.Molts prefereixen morir a acceptar.
Quan m'envaeix la gelosia sóc inofensiu perquè em morc per dins ;altres hòmens es fan bel.ligerants.Tot és questió d'encreuats què agafes al teu pas.
La gelosia és sorprenent:No sé qui és,mai he parlat ,acàs només l'he vista un parell de vegades però,dissortadament,els instints s'han disparat.
Aulle com els llops ,correc amb els gats,m'encabrite i torne als vint anys però sempre trie el camà vers el meu dolor intern:sóc un lladre d'amor que no pot robar.
Un dolor que no és dolor perquè la gelosia és la vida al més alt nivell sempre que no et tornes boig.
Una simple mirada que et dispara el desig,que és molt més que desig, perquè esdevé una necessitat imperiosa de fer un camà que no existeix.
Quan la gelosia ataca em desperte del son i ,malgrat el sofriment,sé que encara estic viu en tant què puc apartar el vel espés del caminar.
En el fons sé que tot és fruit de milions d'anys ;fruit d'un inconscient forjat a cops de deliris i fragà ncies del sexe oposat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
