| |
SEMPRE SEMPRE, hi ha dues versions
 divendres 1/novembre/2013 - 07:42  2145  1
De vegades t’expliquen, llegeixes o escoltes històries que et fan pensar i treure conclusions que poden ser certes o no, sobretot si aquestes històries, tenen dos protagonistes, i cap d’ells ets tu. És fàcil treure una idea, o pensament si tu, com a persona externa que no té res a veure has viscut o has tingut una vivència semblant. Però, és important saber, que SEMPRE SEMPRE, hi ha dues versions.
Últimament, he pogut llegir històries, històries que conec, i sobretot que he viscut. Històries des de l’altre punt de vista.
Aquestes històries parlen d’un patiment personal, una història d’amor entre dues persones que s’han estimat molt,…i que al final una d’elles, la que ho fa públic passa a ser, de cop, la que ha patit, la que no aixeca cap,…
Hi ha gent, que ha donat el seu parer, que veuen a aquest protagonista nº 1 com la víctima entre els dos enamorats. I clar, veient-ho com a lectora…sense saber l’altre versió, em fan sentir com que el protagonista nº2 és de lo pitjor, i que el nº1 pateix i viu un dolor i té un estat, que l’està impedint veure que hi ha més vida després del nº 2, com si aquesta persona visques dins d’un forat sense fons. Que ara, (anys) després de la ruptura, es recrea en el dolor, per tot el que sentien, tenien, vivien, i, sobretot, per la pèrdua de la persona estimada.
Doncs bé, el protagonista nº2, és una persona amb sentiments, algú que té la seva versió, i que, encara que no l’hagi explicat mai, encara que no l’hagi publicat ni escrit, no vol dir que no hagi patit ni les hagi passat putes.
Sí, el protagonista nº 2, sóc jo. I sé del que parla el nº 1, però sobretot, sé el que hem passat, com ha passat i per què ha passat.
No explicaré res. A ningú li importa, només a 1 i a 2, però que no expliqui res, que no expressi el que sento públicament, no significa que no ho hagi passat malament, que no tingui sentiments, que no hagi necessitat a un amic/amiga que em digués, “Ei! Estic aquí, sé que estàs passant (o no), però si em necessites, pel que sigui….estic aquí, quan vulguis i sempre que vulguis!”
No sóc persona d’obrir-me i explicar les meves coses personals a ningú, just al contrari. Però sí, hagués agraït el recolzament i la mà d’un amic.
Sempre he pensat, que les coses de casa, es queden a casa, per això si ho parlo, si explico alguna cosa, ho faig a casa, amb els meus, i si alguna vegada o explico a algú que no sigui de la família…és perquè realment estic malament i hi confio.
A la meva vida, sempre he cregut que he tingut més coneguts que amics. M’he sentit sola en molts moments, i encara avui dia m’hi sento. He fet amb els altres el que creia que era lo millor, coses que moltes vegades jo he necessitat i no he tingut i creia que l’altra persona les necessitava en aquell moment. (No m’equivocava!). Això sí…els altres quan els hi tocava recolzar-me, no estaven …..per això les meves coses…a casa.
Amb els anys, a força de rebre cops, he après a ser, intentar o aparentar ser forta, a mostrar un somriure encara que per dins estigui desfeta, a dir-me a mi mateixa que demà serà diferent i sortirà el sol.
Valoro al nº1, l’aprecio, i no li desitjo cap mal, just el contrari. Malgrat tot el patiment, el malestar, etc, em quedo amb tot el que hem viscut, el que hem sentit i compartit doncs era pur i sincer, era de veritat. Mai parlaré malament d’ell i no he deixat que ningú ho faci, cosa que estic convençuda que si fos al revés, ell deixaria que diguessin i no em defensaria, i no perquè jo, o ell, sigui mala persona, sinó perquè no està en el seu tarannà fer-ho. L’he estimat, l’estimo i l’estimaré sempre…..doncs el que sentia per ell, ho sentia amb el cor, … malgrat tot.
En fi...hi ha dues persones, dues parts, dues versions. L’altra part, no té sentiments? No ha patit? I tant que sí! Però no ho diu, no ho expressa...i això no la fa pitjor persona, no la fa culpable del malestar de l’altre així per què sí.
No jutgeu sense saber, i si ets amic dels dos...no et decantis per cap, no facis amb un el que no fas per l’altre simplement perquè un d’ells sembli més feble, més introvertit, més innocent... doncs l’altre encara que potser sembli fort....per dins és just el contrari.
Recordeu: SEMPRE SEMPRE, hi ha dues versions
|
Contactes
Registra´t
