| |
I sóc tan enamoradís...
 dimarts 29/octubre/2013 - 11:52  732  3
... que quan surto de la fredor del món “real”, i de l'assenyat de tot i tothora, és quan perdo el cap i tota raó que no sigui ser amor, enamorament possible i impossible...
I sóc tan enamoradís..., que me n'he adonat de l'enamorat que puc arribar a estar si ho sé fer, si les circumstàncies són les adients, i ho són, i ho són ara. I m'enamoro, i vull, i sé que puc fer-ho, quan ja no creia fos possible.
I ho sóc tan que m'enamoro per instants, i voldria i m'esforço sense esforç, i veig que m'enamoro d'ella, i no sé si mai abans de debò m'havia enamorat com ara puc i vull..., i m'enamoro d'ella, de la meva dona, i sé que puc i vull doncs ella si fa no fa no sé si ho està o no però m'estima, massa i tot, molt més del que mai he merescut i més ara per ara.
I sóc tan enamoradís, però aquest amor és real i no virtual, i el puc tocar i jugar i riure i plorar quan cal, i el puc sentir com mai, i quan vull, si vull, sense orgulls estúpids com la meva estupidesa sovintejada en instants absurds com absurd sóc jo.
I faré, doncs és la millor de les maneres d'enamorar-se, i enamorar, que tot sigui com ha de ser i el meu enamorament esdevingui el seu enamorament, malgrat tot; malgrat tots aquests anys que no són pocs i els greuges i els plors i els menyspreus i les males ventures.
I no només per enamoradís, si no per viu i per viure. M'enamoro i no vull deixar de passar sense el millor que em pot passar, amb ella, amb la meva dona, després de tants anys, i perquè no hi ha res ni ningú que li pugui fer ombra i si de cas una ombra, en abraçada, l'ha d'aixoplugar que sigui la meva.
La dignitat de les persones no ens ve de fora si no de dins nostre i ens la fem nosaltres dia a dia, i no ens la fa ni els actes passats ni les actituds passades ni els prejudicis que ens envaeixen l'esperit. Som dignes i prou, i res pot ni podrà embrutar ni fer ombra a la nostra dignitat. Jo ho tinc ben clar, llàstima que hi hagi que no.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
