| |
Desencontre
 dissabte 26/octubre/2013 - 04:04  1597  7
No gosem... o no sabem què dir... i, potser..., és probable, per dir, no hi hagi gaire res. I, si hi hagués res, si fos sincer, potser seria violent de pronunciar i d'escoltar.
Amb la ressaca, després de la festa, cap dels dos està esplèndid; ja és normal, això. Em desperto i has marxat. Després tornes. Has anat a esmorzar amb un amic... i ara, t'agafa son. Tenim tot el dia per nosaltres... Però tu, ensopit, sense esma ni ganes, i jo, desencisada... poc que sabem què fer junts, si no follem. I, ara, no en tenim ni ganes. Anem a destemps. Mentre fem bombolles de silencis i paraules dites a mitges... es crea un buit ple de boira on no ens trobem... i em sento lluny, molt lluny... fora de tu.
Tan és així, que me'n vaig... marxo. Retorno al meu món, a la meva confortable soledat. Aquí, entre les meves coses... bones, no tan bones, reconegudes, acceptades, controlades... em puc expressar lliurement... i escric.
En el teu, de món, no hi tinc espai, jo; ja ha quedat prou clar, avui. Tampoc el vull, i menys d'aquesta manera. Tot i així, si mai vols fer sexe amb mi, vine al meu món que t'obriré la porta.
Perquè, malauradament, trobat i destrobat amic, només és en les carícies càlides i plaents, en la dolça dansa d'éssers i pells, quan et veig l'ànima vibrar en els ulls. I és aleshores, desitjat amant, que ens trobem i ens entenem, riem, gaudim... i ens estimem... potser perquè és aquest, el dels nostres cossos, l'únic llenguatge que compartim. L'únic llenguatge, que et permet expressar el teu Ser, tan amagat darrere del personatge.
No puc negar cert desencant i una sana desafecció; dic sana, perquè al teu món no hi ha gaire res, de sa. I em sap greu, per tu. Però també per mi, és clar. Perquè m'agrades. I és cert: avui em sento fatal. Però, vés a saber, potser hi ha una propera vegada... i estem més encertats. O, qui ho sap?, potser és el millor que pot haver passat... per a retratar-nos i poder triar... millor.
Bona nit
Nota:
quedi clar que no és ningú del xat :) és clar que podeu no creure-ho... així doncs, tant se val... no he dit res :S
Nanit també a vosaltres...
|
| |
albadaa |
Peztit
Sunday, October 27th 2013, 9:10 AM
Arriba, abajo; dentro, fuera; aqui, alli; Jo, tú, tú , jo.
No sé si m'entens, quadrada ja ho soc i, amb el temps, m'estic arrodonint!!
|
 |
albadaa |
I perquè??
Sunday, October 27th 2013, 3:59 AM
Perquè , molts cops, tenim aquesta sensació que tú tan bé descrius?
Tal com manifestes, crec que els cossos parlen sense màscares, sense protocolos marcats, desde el sentir més profund , desde l'essència.
Es llavors quan copsem a l'altre amb tota la seva magnitut , copsem allò que el fa únic .
Malauradament , quan ens vestim , també ens tapem l'ànima.
Gràcies , un article preciós, Mart2010!
|
|
|
Contactes
Registra´t
