| |
ELS MAGISTRATS DEL TRIBUNAL DELS DRETS HUMANS D'ESTRASBURG SÓN PROETARRES, FOTEM-LOS A LA GARJOLA!
 divendres 25/octubre/2013 - 03:02  541  1
És clar que la reconsagrada constitució espanyola vigent també és proetarra i els qui la van redactar i votar haurien d’anar a la garjola. Efectivament, en el seu article 9.3 diu exactament això:
ArtÃculo 9. 3 La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquÃa normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurÃdica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.
Això vol dir que no és pot aplicar cap norma aprovada amb posterioritat al fet que es sanciona si és perjudicial al sancionat o penat i que, en cas que al sancionat o penat se li apliqui aquesta norma perjudicial, els poders públics en són responsables i l’han de rescabalar per haver actuat arbitrà riament.
Què és el que han fet els poders públics espanyols en relació als presos contemnats amb les penes mà ximes del codi penal de 1973? Doncs els hi ha aplicat les disposicions perjudicials als presos del codi penal del 1995? En quin sentit? En el sentit de no aplicar els beneficis de reducció de les penes sobre la refundió de totes a les que hagi estat condemnat un individu, sinó a la totalitat d’aquestes penes començant per les més greus? Que significa això? Significa que amb el codi penal del 1973 hom podia estar condemnat a 3.000 anys de presó, se li reduïen per la refundició a 30 i a través dels diferents beneficis penitenciaris en podia complir, per exemple 20; mentre que amb la doctrina Parot no hi ha manera de reduir aquests 30 anys que són la pena mà xima, que s’ha de complir Ãntegrament.
Hom pot estar a favor o en contra de que els presos compleixin les penes de forma retroactiva (amb una llei posterior al fet que es condemna ), com pot estar a favor o en contra de la cadena perpètua o com pot estar a favor o en contra de la pena de mort. Però per a que s’apliqui tot això és imprescindible que hi hagi una legislació que ho avali i resulta que tot això és inconstitucional. O sigui que s’hauria de canviar la constitució per tal d’haver aplicat la doctrina Parot, per tal d’aplicar la cadena perpètua que ara en Gallardón vol fer entrar al codi penal amb calçador o per establir la pena de mort.
Tot això són aspectes purament formals i qualsevol estudiant de primer de dret els coneix. Com sap que el fet que siguin aspectes formals no von dir que no siguin essencials: les formalitats són allò que garanteix els drets de les parts en qualsevol procès. Val a dir que el principi d’irretroactivitat de les normes penals és més vell que l’anar a peu i ja els romans parlaven de la Lex Post Facto o sigui que em sorprèn molt que aquests dies hi hagi juristes espanyols que es lamentin d’aquestes coses com si baixessin de l’hort: haurien de repassar els apunts de primer de carrera.
La pregunta polÃtica que ens hem de fer és: per què es va deixar passar des del 1973 fins al 1995 sense fer un nou codi penal? Per què durant tots aquests anys es va aplicar un codi penal franquista i no es va fer un codi penal adaptat a la democrà cia? Durant aquest perÃode de temps la UCD va governar 4 anys i el PSOE – que va fer el nou codi penal del 1995 – va governar fins el 1996, es a dir, que va estar 13 anys sense fer un codi penal nou i donant suport al codi penal franquista.
Finalment, jo diria que hi ha diversos aspectes morals al damunt de la taula molt preocupants. Per exemple, el cinisme dels partits polÃtics que no van fer la seva feina en el seu moment – recordem que Rosa DÃez era un alt cà rrec socialista en aquest perÃode – donant ara un suport a les victimes totalment partidista. El protagonisme de s’està donant a les vÃctimes del terrorisme en contra de la petitició d’explicacions a qui ha fet tantes coses malament. La pregunta de si de debò la presó espanyola – tal com diu la constitució – està servint per a rehabilitar ( sinó, resultaria que tenim unes presons anticonstitucionals ).
I hi ha una cosa patètica. Els que ens volen donar lliçons de constitucionalisme resulta que es passen la constitució pel forru cada vegada que els hi convé. Si Espanya fos un paÃs aïllat, potser no es notaria tant. Però és que ara fan el ridÃcul a nivell internacional i tot per una enorme mala praxis que, miris com ho miris, no hi ha per on agafar-la.
Finalment, l’article 11.2 de la Declaració Universal dels Drets humans, diu això:
Article 11.2 Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
El Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg pot ser tot el pèrfid que vulguin les vÃctimes, el govern espanyol, el PP, UPyD, Ciutadans i el Sumsumcorda, però, hi ha algú que sà pigui llegir i tingui dues nocions de dret que no vegi que el resultat de la sentència era evident?
|
Contactes
Registra´t
