|
Conèixer-se
dimarts 22/octubre/2013 - 12:25 1434 3
Realment, tinc ganes de conèixer personalment gent nova, amb tranquilitat. Per sortir de mi i del meu cap, esbargir-me, renovar-me, no ho sé. Fa molt que no conec a ningú nou en persona, no recordo quan fou l’última vegada. Lògicament, el més adient és que fos gent pròxima a la meva edat. Compartir moments, gustos pròxims, etc. És posar-s’hi, però tampoc és que sigui bufar i fer ampolles tot. Per això pot servir el xat, però hi ha els problemes de distància de cadascú i mai se sap què pot passar i com pot anar.
He detectat que hi ha molta gent de totes les edats, però els de la meva generació no són gaire participatius i actius al xat i tampoc hi ha un pretext, un motiu que provoqui un interés o una coneixença, un saber que hi ha algú més. Parlant la gent no només s’entén, sinó que també es coneix.
També és complicat forçar una trobada a cegues amb gent sense saber què et pots trobar, no és gaire convencedor. I tampoc trobo molt adequat fer una quedada massiva, ja que quanta més gent, més difícil és controlar-ho tot, fer coses i posar-se d’acord. Ho dic perque he viscut un parell de sopars massius (més de 20 persones crec) fa uns anyets, i tot i que va ser molt agradable en ambdues ocasions, posar-se d’acord i actuar és més complicat amb més gent, a part que és força inabastable voler o poder estar amb tothom.
No sé tot això és una reflexió per si algú sent el mateix, està identificat, comparteix aquest pensament, té alguna idea, o alguna cosa… No ho sé.
I he conegut gent actualmente al xat amb qui em sento força a gust i qui sap si algun dia, tot i la diferència o no d’edat, ens retrobem cara a cara.
Certament, entre tots, si volem, podem fer un món millor (o almenys el nostre entorn), estar millor entre nosaltres (els que vulguem).
|
|
|