|
Una Catalunya que decideix.
dilluns 21/octubre/2013 - 04:58 1191 0
Com creieu que s'ha de fer entendre a la societat que l'únic camí possible per sortir de la situació actual és recuperant el sentit del paper que realment representen els ciutadans que la sostenen?
Quines serien les claus que els estimulés a voler-hi intervenir?
Em fa por la gent que creu que els governants són els mandataris, quan en realitat ho som els qui els escollim per administrar el que aportem per mantenir el sistema.
La paradoxa. Els polítics fan trampes al solitari perquè prenen expressions i consignes que corresponen en origen a la realitat del conjunt de la ciutadania, distorsionant així la interpretació que correspon, assolint els seus propòsits enganyant a una gran part de la societat que pretén sentir-se identificada amb elles.
Quan un treballador que s'ha vist afectat per unes lleis laborals en contra d'ell, que només compte amb un contracte temporal, un salari miserable, que en dos mesos es quedarà a l'atur i probablement esgotarà el subsidi sense cap més sortida, vota als partits que l'han dut a aquesta situació de precarietat, és per pensar que no és possible un canvi.
Com li expliques res a algú que diu que en l'època del dictador estàvem de conya, que ni tan sols entén el que significa llibertat d'expressió perquè diu que ell no en tenia cap problema i que en aquells temps no passava res del que està succeint ara?
Suposo que a més, amb els mitjans de comunicació que recolzen aquestes idees, no hi deu haver cap pedagog que s'atreveixi a donar cap fórmula efectiva a curt termini.
El que diré a continuació és políticament incorrecte, però se me'n fot.
País de pandereta, toros i folklòriques, de la incultura social, també de l'altra; que ha canviat l'estampa del sant amb oració, pel plasma gegant presidint la seva llar, que té por del foraster, que ataca els mots que no coneix i els sentiments dels altres;
acompanyes gustós als teus propis botxins i corres com un nen al patíbul del teu destí, amb un somriure imbècil.
|