|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de quim_c
|
|
|
Catalunya Bolivariana?
dimecres 16/octubre/2013 - 08:07 1541 4
El procés constituent que encapçala Teresa Forcades des de el meu punt de vista sols es possible en una economia aïllada, amb aranzels i fronteres, contrària al lliure comerç. M'explico, sols la Veneçuela Bolivariana es dedica a l'expropiació d'empreses per part del estat clar que per mantindre els gastos brutals del estat han de portar al límit l'explotació dels recursos naturals del mateix (petroli incloent l'us del fraking) en contradicció amb nombrosos punts del Procés Constituent on parla d'ecologisme.
Si parlem de impagament del deute no farem contents als deutors, hauriem de ser una economia autosuficient i aïllada per fer front a les conseqüències, possible? Impossible tenim una dependència energètica brutal! Aparquem tots els cotxes?
Si nacionalitzem la banca també nacionalitzem les hipoteques que hem signat o també les pagarà l'estat?
Si repartim la feina serà amb els mateixos sous? Impossible a no ser que esborrem la competència, torno a parlar d'un país per força aïllat ja que del contrari la competència exterior faria inviable qualsevol iniciativa empresarial pública o privada. Es xinesos no és pujaran sou o els alemanys fabricaran merda per fer-nos contents!
Si treballem menys i cobrem més què haurem de cotitzar per pagar unes pensions justes? No quadra l'equació i el normal es que qui pot guanyar més marxi al país veí, torno exemple Veneçuela. ......
Em sona a una barreja d'estalinisme, chavisme i Alicia al país de les meravelles!
Algu m'ho pot explicar millor si no ho he entès? ?
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Askata |
Hola Quim,
Thursday, October 17th 2013, 5:17 PM
Sobre l'exemple que has posat de Bolívia, i sense entrar a discutir-ne tots els pros i contres que també en té, voldria afegir aquesta informació:
http://www.vnavarro.org/?p=3950
"Lo importante a señalar sobre este dato económico es que el gobierno Morales ha roto con las políticas neoliberales de sus antecesores, siguiendo políticas opuestas al Pensamiento Único que dominaba (y continúa dominando) gran parte de las instituciones internacionales, como el FMI y el Banco Mundial. Así, aumentó, en lugar de disminuir, su déficit fiscal pasando de tener un superávit de un 5% del PIB en 2008, a un déficit de 0,7 en 2009, añadiendo un estímulo económico de casi 6 puntos del PIB. Este déficit se utilizó para incrementar la inversión pública que alcanzó el 10,5% del PIB en 2009 (en 2005 había sido de un 6,3% del PIB). Este gran estímulo económico permitió que Bolivia no cayera en la recesión que han sufrido muchos países en Latino América."
|
|
quim_c |
Intento fer-me una idea
Thursday, October 17th 2013, 4:31 AM
Jo sols dic i reafirmo, sense valorar el citat Procés, que per dur a terme el Procés es necesari un país en una economia aïllada, amb aranzels i fronteres, contrària al lliure comerç, sense entrar a valorar si això be bo o dolent.
Si nacionalitzem empresses estrangeres, tanquem lligams econòmics, si necessito vendre Cava per comprar Gas hauré creat jo les fronteres per no poguer vendre el Cava i haurà dèficit de Gas, per possar un exemple entenible.
Dada contrasrabl, Europa 10% població mundial 50% del gasto en polítiques del estat del benestar mundial.
|
|
anteros |
deu ni do...
Wednesday, October 16th 2013, 8:30 PM
I amb tots els respectes, el cacau mental que dus a sobre.
Que te a veure la filosofia constituient de la Forcades i companyia amb Venezuela? RES!
És barrejar peres i pomes i manca de respecte alhora de la realitat social, cultural i política del poble de Venezuela, amb totes les seves mancances com amb tots els seus propis recursos que ja voldriem...
A partir de la independència podriem FER el que hara no podem, serem un país ideal? Segurament no però tan obscur i enfonsat com ara segur que no i tot canvi social, polític i econòmic més equilibrat i just evident que no dependrà només de nosaltres i menys dins aquesta Europa neoliberal que s'emmiralla cada cop més en l'Amèrica de les desigualtats, pobresa i precarietat... el model no és aquest per fracasat i injust com s'ha comprovat abastament, hi ha països fora l'UE que tenen uns nivells de vida superiors, molt més democràtics i sense pretensions imperialistes. La feina no és fàcil però el progrés mai ho ha estat.
Recursos, sous, cotitzacions i pensions? Amb un repartiment adequat i equilibrat és del tot possible i gens utòpic. Deixem- nos d'etiquetes i prejudicis i apliquem-nos i apliquem amb valentia, marcant una economia diferent i un món diferent que sí és possible.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|