campaneta |
Tens raó
Sunday, July 13th 2008, 1:32 PM
Devant de situacions molt dures que es presenten al llarg de la vida, es bó plorar, fins i tot et diré que és necessari, jo normalment no plorava mai, em semblava que era més forta si no ho feia, jo havia de donar exemple a les meves filles i fer veure que sempre tenia el control de tot el dolent que ens passava, elles realment varen creixer pensant que jo era el seu puntal, el reser on s'aixoplugàven de totes les seves tormentes.
Però noi, va arrivar a la meva vida la mort, una cosa en la que jo no havia contat mai, però no la meva, aquesta no em fa gens de por, es va morir el meu pare, ell era tot per mi, com jo per les meves filles, ell era la meva referència constant de que s'ha de ser fort, i sempre el veia al meu devant, per poder agafar-mi en qualsevol situació, llavors al meu devant ja no hi quedava ningú, la meva mare i les meves filles anaven al meu darrera, enteneu la situació?, Jo anava al devant, sense ningú que em marques el camí.
El meu pare, l'estimat, l'amic, el meu recolzament, ja no hi era i jo no vaig poder aguantar més les llagrimes guardades durant tants anys, vaig plorar i plorar i plorar,molt, cada dia, la meva mare es va espantar pequè deia que mai m'havia vist plorar en tota la meva vida i llavors no podia parar.
Ara, fa 3 anys, encara ploro però he entés que m'ha anat molt bé fer-ho, perquè aquell dolor desgarrador que tenia a l'ànima plorant a l'espatlla de la meva mare, les meves filles o algún amic incondicional, ha anat desapareixent.
|
Contactes
Registra´t
441 
4
