| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
Déu no existeix.
 dilluns 14/octubre/2013 - 04:10  932  30
Ni més ni menys i no caldria argumentar res més doncs no hi ha arguments ni mai els hi haurà que provin el contrari de l'afirmació: “Déu no existeix”.
Que alguns/es s'encaparren en qüestions de fe?, allà cadascú, ja som prou adults per a viure en dogmes absurds i estúpids que no han fet ni fan més que manipular i guiar els remats, i mai millor dit, remats com si fóssim animalons que ens cal ser guiats ves a saber per quines autoritats morals i sàvies.
Ho sé tot? Prepotència?, de cap manera, ben al contrari, i si hi ha 1 sol individu que em doni proves de que estic equivocat que les posi a sobre la taula..., silenci..., gràcies!
Cap pregunta més senyoria.
Tinc una ment massa oberta, massa, per a pensar que existeix Déu, aquest Déu de les religions i creences tradicionals que han fet de les religions pura manipulació i, com no i encara avui, l'opi del poble. Mentre tant les classes pudents i envoltades en privilegis van fent la seva i tenen ben guiat el “populatxo”, discurs aquest vàlid des de la revolució del 1789, del 1914 i del 2013, tan històric com actual.
I parlo, i escric, des del pur raonament, des de principis apresos i comprovats en el dia a dia, des de l'esperit científic i filosòfic, no polític, des de la reflexió d'una persona que com la majoria vàrem ser batejats i casats per la església, cada cop menys i les noves generacions són i seran més lliures en tots els aspectes.
No és que no cregui en Déu, és que afirmo contundent i vehement que Déu, el vostre Déu i el Déu d'altres més o menys estranys, no existeix.
I crec en l'evolució, i la grandesa infinita de l'univers, i que nosaltres (“insignificants”) que som significants i importants per nosaltres mateixos, som ni un gra de sorra en aquest desert universal, i crec en altres vides, en altres formes de vida i existència més enllà, i en quelcom més enllà d'aquesta vida limitada en la formes, fons i espais temporals, i en “vida” més enllà de la “mort”, i relativitzem la vida i, relativitzem la mort.
Hi crec en això i en molt més, que no és fe, però no em diguin més que Déu, qualsevol Déu, existeix. No, Déu no existeix.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anteros |
Vull aclarir.
Tuesday, October 15th 2013, 5:30 PM
1. Que penso com penso i que pensi el què pensi no considero que estigui ni bé ni malament, penso així i molt més complex si ho desenvolupem més, però res més i sense pretensions. Parlava de indirectament provocar però no de fer-ho amb intenció de tenir mols lectors ni molts comentaris, de fet entenc més els qui passen de llarg i amb algun renec potser... Els meus escrits que més valoro, la majoria, són els menys llegits i comentats normalment.
2. N'estic plenament convençut que no tot allò que existeix ha de ser empíricament comprovat precísament per les limitacions empíriques, i ni de bon tros considero inferior res ni ningú que s'atreveixi a contestar l'empirisme i les ciències conegudes, ben al contrari.
L'esperitualisme i moltes altres disciplines que aparenten certa religiositat em mereixen tots els respectes quan acostumen més aviat a ser menyspreades.
3. Respiro contradicció? Segurament, tot qüestió de conceptes. A més que segur que no sempre podem ser conseqüents per la nostra pròpia imoerfecció.
|
|
Askata |
.
Tuesday, October 15th 2013, 5:05 PM
dues coses volia dir:
1 - està bé que pensis així, però fent afirmacions tan categòriques saps que és normal que alguna gent respongui no perquè té ganes de contestar sinó perquè s'ha sentit d'alguna forma, ofesa. Amb això vull dir, i fent referència també al que vas dir*, que posar un títol així en un article per crear certa provocació o més "audiència" no ens enriqueix de cara al bon diàleg.
* "L'afirmació taxativa: "Déu no existeix" a més de ser vehement, que ho és i molt, és la millor forma de remoure tot i de, diguem-ne, provocar indirectament que algú afirmi taxativament que "Déu sí existeix", encara ningú ho ha fet i ningú és en disposició de fer-ho per molta teologia que dugui a les esquenes."
2 - que una cosa no s'hagi comprovat empíricament no significa que no existeixi. Amb això no vull dir que no s'hagi d'investigar tot allò que és investigable científicament, sinó que, simplement, estiguem oberts a pensar que no tot el que existeix és mesurable de la mà de l'home, i no per això ha de ser titllat d'inferior.
|
|
anteros |
Definim "què" és Déu?
Tuesday, October 15th 2013, 9:37 AM
No "qui" és Déu!; a veure nego l'existència de Déu i alhora renego dels seus efectes (de una cosa inexistent) en els creients de qualsevol religió o filosofia teològica. Han fet de la teologia una ciència més, com a matèria de pensament i desenvolupament personal perfecte, jo ara mateix en faig us, tot i això en el món del pensament i les idees l'absurditat conceptual té el seu racó, un racó privilegiat en aquest cas.
Definim què és Déu?, a partir d'aleshores podem començar a debatre.
L'afirmació taxativa: "Déu no existeix" a més de ser vehement, que ho és i molt, és la millor forma de remoure tot i de, diguem-ne, provocar indirectament que algú afirmi taxativament que "Déu sí existeix", encara ningú ho ha fet i ningú és en disposició de fer-ho per molta teologia que dugui a les esquenes.
El problema de tot plegat és que aquest no és el medi adequat, que no ens veiem les cares i els gestos i que el debat, si pot ser, resta esbiaixat i mediatitzat per una afirmació que situa les opcions en un extrem de la discussió; sóc de l'opinió, puc equivocar-me, que la veritat de tot si és que és veritat, és en un extrem i no al mig entre dues postures radicals enfrontades, no sé si m'explico, i no sóc dels que creuen que els dos extrems es toquen i ben al contrari es separen i allunyen l'un de l'altre, la veritat de la mentida, el bé del mal..., jo estic en un dels extrems i assumeixo 100% estar en l'extrem equivocat, per tant no és creença, no és fe, és afirmació de que Déu (el què tothom diu Déu) no existeix!, a partir d'aquí podem filososofar sobre tots els principis, els orígens i les seves causes, i de l'univers inescrutable és clar.
|
|
jazzman |
ah val
Tuesday, October 15th 2013, 8:52 AM
Aleshores en realitat no negues l'existència d'un Déu sino que re-negues dels efectes que ha tingut la creença en ell.
Almenys és el que penso que dius. Però aleshores és més fàcil de dir "independentment de si existeix o no, doncs no ho podem saber, renego de la reacció humana vers el sentiment i la necessitat de creure-hi". I aquí més o menys hi hauran estudis que et podran donar la raó, doncs trobarem que aquest sentiment ha tendit a organitzar els grups humans d'una determinada manera i en alguns casos hi ha hagut guerres, discriminació de masses, violència, etc. etc. etc.
És això no?
Segueixo dient que és un argument que no està relacionat al fet real que existeixi o no un Déu, independentment de com creguis tú que hagi de ser, doncs són fets independents entre ells.
una cosa el que tu creus, una altra el que és. Això segon no ho podem saber, doncs (almenys jo) no hem escrutat mai els confins de l'univers, no hem palpat mai els plans dimensionals i no tan sols hem pogut saber l'orígen i final de les coses.
Perdona he? el tema m'agrada força però dec ser jo que estic limitadet i ja no sé que més dir-te.
Potser és que la cosa ja no dóna per més.. doncs està basada en una afirmació taxativa... totalment contrari als principis de la filosofia.
No hauriem de definir, com deia Bertrand Russell, de que parlem?
Com hauria de ser aquest Déu que segons tu hauria de ser (per tant el crees tu), però que negues rotundament?
D'aquesta manera.. estas dient que creus en un Déu que no creus?
vol dir això que si et dic que existeix un Déu t'ho creuràs pel fet que t'ho dic jo, que he creat el meu propi?
fora catxondeio.. et prometo que no se m'acut res més per dir-te.
de tota manera, mercis per les estones de reflexió fil·losòfica.
salut!
:P
|
|
anteros |
Bé...
Tuesday, October 15th 2013, 8:36 AM
Ja no és problema de relectures si no d'interpretació.
Enlloc dic que ningú sigui estúpid ni absurd ni res que sigui irrespectuós, parlo de comportaments i idees i conceptes per a mi, és la meva opinió, són fora de lloc i frenen el coneixement i el seu desenvolupament, i el concepte Déu n'és un.
De totes maneres no et treuré raons, m'explico fatal, mea culpa.
També puc estar equivocat del tot, però penso el que penso que no és creença, no fe.
Salut.
|
|
Yazoo |
....
Tuesday, October 15th 2013, 8:24 AM
....'Ni més ni menys i no caldria argumentar res més doncs no hi ha arguments ni mai els hi haurà que provin el contrari de l'afirmació: “Déu no existeix”.
Que alguns/es s'encaparren en qüestions de fe?, allà cadascú, ja som prou adults per a viure en dogmes absurds i estúpids que no han fet ni fan més que manipular i guiar els remats, i mai millor dit, remats com si fóssim animalons que ens cal ser guiats ves a saber per quines autoritats morals i sàvies.'.....a veure,
Clar n'ets un rato, em sembla q t'expliques prou be...
Pero potser hauries de tornar a rellegir-te, jo a lo millor soc molt sensible doncs....pero entenc mes coses en el teu escrit, i entenc q no demostres massa respecte no...
Que 'ja som prou adults per viure en dogmes estúpids....?' que es estudid? qui es estúpid? Qui tria o sent q hi creu? No jutgis home...al menys sigues de debo mes tolerant i no facis intentar creure q ets de ment tant oberta coi...si la teva veritat es igual de valida q qualsevol altre....
|
|
Yazoo |
....
Monday, October 14th 2013, 7:46 PM
....perfecte, felicitats nano. Hi has arribat tu solet?
Em sorprèn amb la facilitat q negues les creences d'altes persones, potser no tant 'versades' en la tòpica demagògia de la que fas us en la teva autoreconeguda 'superioritat' per que segons tu ets...com en dius...? Lliure? I els que no ho veuen com tu, son com una mena de bens...
Tu que sabràs si existeix Deu? De fet qui ho sap.... Pero el mínim que pots fer, encara que sigui una feina força difícil per algú amb l'ego tant i tant enaltit, es ser mes respectuós amb les creences dels demés. La teva 'llibertat' acaba quan comença la dels demés, o així hauria de ser,... Be es clar, perdona, només faltaria que no poguessis tu expressar el teu 'tant interessant' i novedós punt de vista.
No se si Deu existeix o no, el que si diré es que em sembla que en aquest mon sobren els missatgers de la veritat absoluta, i sota el meu punt de vista tu, no ets diferent d'aquests....
No creus amb Deu? Perfecte nano, felicitats....
|
|
anteros |
ça va, ça fini!
Monday, October 14th 2013, 10:49 AM
quim_c, empíricament no es pot provar Déu ergo és absurd alhora afirmar que empíricament no es pot descartar, doncs si no es podés empíricament descartar empíricament es podria provar i alhora impossible que empíricament no es podés provar, ergo concloc que empíricament no es pot provar, no!
Ergo el mètode empíric no serveix.
Si parlem de principi de les coses, del principi de la matèria, de què va haver abans del big bang i "què" ho produí, doncs limitem-nos al què volem ocupar-nos i deixem Déu i Déus de banda, doncs no existeixen i només ens són obstacle pel coneixement de les coses, el principi i el final.
ça fini!, em temo...
|
|
anteros |
Et voilà!
Monday, October 14th 2013, 8:21 AM
txeix, sí, però parlar de que Déu "probablement" no existeix, és no mullar-se gaire i quedar entre un sí i un no, poc valent o decidit. Evidentment cadascú lliurement que practiqui el què li plagui.
Bé, merxba, jo també admiro persones com en Vicent -ferrer o Pere Casaldàliga i d'altres, admirable, però ni ho barrejo amb Déu i molt menys amb una institució religiosa, la fe d'ells es basa en ideals molt nobles i humans i no hi ficaria un Déu pel mig si no l'home i la persona o qualsevol ésser que vingui d'on vingui actua i fa d'aquests ideals una manera de viure, en defensa dels més febles.
Supernen, descarto que descartis tingués cap capacitat per provar res sobre Déu com ningú n'és capaç de provar allò inexistent. Jo també crec que hi ha raons o raó de la nostra existència i de tot però no posaria cap Déu pel mig, és una fantasia que ens prové dels inicis de les civilitzacions, voler comprendre allò que no es comprèn i no es té capacitat.
krasis, bàsicament estic d'acord amb tu, tot i que no posaria cap manament com argument de res en contra ja que tot manament o similar que ve d'on ve res té a veure amb cap hipotètic Déu que, evidentment, no existeix.
Et voilà!
|
|
Krasis |
doncs jo crec
Monday, October 14th 2013, 7:47 AM
que la finalitat de l'esglèsia no és bona en sí, sí que hi pot haver, i n'hi ha, de persones religioses que ajudin a altres i fagin feines molt lloables, però la finalitat primera de la religió és la de controlar a la població imposant el que és bo i el que no. Utilitzen la fe, la por al què passarà després de la mort, per inventar-se una forma d'actuar concreta i que ningú es surti d'aquí, perquè sinó ja sabem què passarà... Au va!
Per què a veure, siguem seriosos, si hi hagués un Déu (posem per exemple ara un Déu cristià), de veritat penseu que un dels manaments seria "Estimaràs Déu sobre totes les coses" i "No dir el nom de Déu en va?" quins aires de grandesa i superioritat que tindria no? :D
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
