| |
La meva dissort serà la meva sort.
 divendres 11/octubre/2013 - 08:08  510  0
Doncs ves quin remei, digues-me conformista, covard, ximple, absurd, pocapena...
Saps? se me'n refot per complet, quan ja he assumit i assimilat una realitat, la meva i la del món que m'envolta, i estic ja fins els pebrots de voler allò impossible, de cercar altres realitats fora la meva realitat, inabastables.
Saps?, de fet no sé a qui pregunto, la qüestió és que la meva "dissort" si és dissort serà la meva sort, ja que és sort si visc vida comparada, sí tot i que molt del que no faig ni sóc és perquè m'és més senzill i còmode així. Ho entens? no?, m'és igual, i què?
res canviarà pas si m'entens o no, però sí assimilar i assumir m'és un gran pas.
I gaudir de pocs i petits moments, sol o no; de fet la solitud mai m'ha fet por, mai he temut moments de solitud i em són ben voluntaris, així que saps? no em fan menys feliç, ben al contrari, crec que he nascut per ser-hi sol inclús, i això que no ho estic de sol.
I poder gaudir d'una copa de vi negre tot sol si no pot ser acompanyat, que de companyia mai em mancarà si no ho vull. Sóc així d'estrany, no sé, segur que ho entens, de fet no sé qui és qui ho ha d'entendre o no, però n'estic segur que hi ha al darrere qui ho entengui, qui em llegeixi i es digui: "coi, jo també penso o ho he sentit això també, quanta veritat", o segurament qui pensi: "ja hi som, quines bestieses, quines palles mentals aquest bon home, i el què fa l'avorriment..."
Pseee, com de fet deveu tenir tots raó en les vostres apreciacions i no vull debatre el què, doncs seguiré en la meva obsessió d'ara: "la meva dissort serà la meva sort", una copa de vi o ves a saber quin petit moment de plaer i, tal dia farà un anys.
Uf.
|
Contactes
Registra´t
