| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DEIXEM QUE ES MANIFESTIN LLIUREMENT AQUESTS XIMPLES QUE VENEN A MATAR CATALANUFOS.
 dijous 10/octubre/2013 - 05:58  779  10
Francament, jo el dia 12 d’octubre no celebraré res. Trobo de mal gust que la nació veïna trii aquesta data com a festa nacional, però això és problema seu (entre això i els toros queden ben retratats pel que fa a las fiestas nacionales ). No entenc que celebrin una massacre de gairebé setanta milions de persones, el genocidi cultural, l’espoli econòmic, l’esclavisme etc... Però tampoc no entenc això dels toros o sigui que als espanyols més aviat no els entenc gaire. Cap problema, problema meu.
Sembla que han de venir a Barcelona no sé quants espanyols a manifestar-se. Això és original perquè normalment hom es manifesta a la pròpia nació i no a la nació veïna, però jo els hi dono la benvinguda. Fins i tot es veu que els ha rebut el president Mas, al que li han dit de tot i amenaçat amb tot. Som així nosaltres. Jo no he tingut notícia de que l’Assemblea Nacional de Catalunya hagi estat rebuda ni pel PSOE, ni PP. Hi ha fets diferencials claríssims.
Discrepo profundament amb els catalans que volen prohibir les manifestacions franquistes, falangistes, feixistes, nazis, espanyolistes a casa nostra. Jo no en prohibiria mai cap de manifestació. Simplement col.locaria prou policia per a que no fessin res malbé, ni ningú no prenguès mal, però a partir d’aquí que tothom surti el carrer a manifestar-se, cridar o fer el ximple. I que tothom quedi retratat tal com és. I que quedi retratat tal com és no només davant dels catalans, sinó de la resta del món.
Crec que els independentistes que es contramanifestaran el 12 d’octubre s’equivoquen. Crec que hem de deixar que el 12 d’octubre els carrers siguin dels espanyolistes i que es manifestin tal com són. Que ens demostrin que són capaços de fer quelcom tant multitudinari i cívic com la Via Catalana. I, si és així, els felicitarem i ens felicitarem perquè és així com volem els nostres condiutadans.
Ara bé, sí són cívics serà difícil d’entendre que no siguin demòcrates.
I, és clar, portar gent de fora de Catalunya és fer trampa, però és igual. Demostra el minoritaris que se senten aquí i, si vas a mirar, suposo que no aniran només d’entrepà i carmanyola i permetran al nostre comerç fer una mica de calaix.
N’hi ha uns que diuen que venen a matar catalanufos. Hahahahaha. D’això se’n diu fraternitat, solidaritat i, sobre tot, nivell intel.lectual. Aquesta gent no sap que els catalans han estat en diverses èpoques històriques un dels pobles més aguerrits del món. Que fa cent anys Barcelona era la ciutat de les bombes i que, malgrat les derrotes que duem a l’esquena, no som un poble d’acollonits. Però no perdrem el temps amb bazòfia com ells. Ens quedarem a casa contemplant com tornem a fer, per enèssima vegada, el ridícul.
Bienvenidos!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Fa temps,
Friday, October 11th 2013, 4:00 AM
pels fastos del Vè Centenari que commemorava el genocidi dels pobles americans, vaig participar en actes a Madrid intentant donar una altra explicació: no hi havia res a celebrar. I fins i tot vaig participar en un llibre coral amb un article sobre el colonialisme, La refundación del imperio español, de Virus Editorial.
Jo no tinc res a celebrar, perquè la pàtria és la infància. Perquè no sóc un patriota ni espanyol ni català, i perquè totes les pàtries, segons el meu parer, tenen vocació d'imperi. Em sento català, tebeny, malagueny i calelllenc, arribat el cas. Són les identitats múltiples, però no m'arriben per manifestar-me de manera conjunta amb el què em retalla els drets, la sanitat o la llibertat de pensament. És el que té la pàtria, que és un calaix buit on cadascun col·loca el que més l'interessa.
No m'importa que es manifestin els que es consideren espanyols, ni que es manifestin els que es consideren, oposats als espanyols, catalans. Al cap i a la fi tots dos grups són patriotes, i els uneix molt més que els separa. Tots els nacionalismes necessiten del joc de l'oposició identitària.
M'interessen més els drets i els deures, les opcions ideològiques, les accions, el què faran i el què no faran, i d'això no sento res, perquè sempre vindrà desprès.
El que ja no suporto són els símbols ni la parafernàlia nazi, ni els catalanufos ni els que consideren que els no patriotes som antipatriotes. I em fa especialment mal la simbologia de l'espanyolisme ranci, amb els pijos pentinats com el Mario Conde, els salvapàtries feixistes. I no, no els deixaria manifestar-se a casa meva si no respecten les regles del joc.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
