|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de noieta
|
|
|
LA TRISTESA...(la meva tristesa)
dissabte 12/juliol/2008 - 12:21 517 5
No coartem mai a qui riu, però en canvi procurem consolar a qui plora, tenim por que la tristesa s’encomani, veiem la tristesa com un mal perjudicial i el plorar com un símptoma de feblesa.
Potser si, però ara que estic malament, que el teclat neda en llàgrimes (espero que estigui protegit i no m’electrocuti) ara, no us diré que gaudeixo, però si que em sento alleujada, que estic fent fora en definitiva el que em fa mal el que m’amoïna. Les pors que tinc davant de la vida.
I no vull dissimular, no vull que em consolin i que m’animin a deixar de plorar, no vull sentir tot un seguit d’arguments que diguin que no tinc dret a estar així, que no em puc queixar de la vida que tinc. Totes aquestes elucubracions mentals ja me les se fer jo tota soleta, que ja sóc gran per ser feliç i també per deprimir-me amb coneixement de causa.
Coneixent-te, ningú ho diria....he sentit alguna vegada de boca de gent que creu que em coneix i no té punyetera idea de com sóc. No saben ,per exemple, que miro pel•lícules que ja sé que em faran plorar. Coneixent-me ningú ho diria, oi ? però totes aquestes també són coses meves..........
De fet, estic contenta perquè encara sóc capaç de plorar amb els telediaris o fins i tot mirant per la finestra mentre em prenc el cafè amb llet del matí, perquè un símptoma d’estar viu, és riure, però també plorar
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
lavanda |
Plorar és una de les maneres d'estar
Sunday, July 13th 2008, 11:04 AM
Hola noieta!.Plorar és tan bó i normal com riure,malgrat que hi hagi qui pensi que no.Es una manera d'expressió dels sentiments,per tant que mostra que ets viu i ets persona.Plorar és necessari i alleugera molt,és bonica aquella tranquilitat,després de fer-ho!.I molt més encara unes llàgrimes d'emoció,d'alegria,uff!!!.He llegit els altres escrits teus sobre la por.M'agrada molt com escrius i ho fas molt bé.La por o pors,les tenim tots,reina; a vegades és bó transmetre-les a l'altra o altres persones, és clar que sí,és un sentiment!.Peró,també és cert,que segons les circumstàncies,a vegades és millor sentir-les,peró no agobiar-se i esperar que elles soles vagin marxant,donar-lis el temps que requereixin per desaparéixer.Sigui com sigui, és molt normal tenir-les i l' únic que cal és la voluntat de superar-les i es van esvaïnt!!.Així que plora,riu,tingues por...peró sobretot Endavant!!.Una abraçada i un petonet!.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|