| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de merxba
|
|
| |
Dependència i independència
 diumenge 6/octubre/2013 - 03:44  1473  6
La retallada del 20% dels ajuts del programa de suport a l’autonomia en la pròpia llar, adreçat a les persones amb discapacitats intel·lectuals, que ha anunciat el Departament de Benestar Social i Família – molt per sobre de la mitjana de les retallades fetes en d’altres àmbits – és una pèssima notícia i demostra que si ja s’havia tocat os ara ja anem a carregar-nos el moll.
Tots aquells que, amb aquests ajuts, lluitaven per tenir una vida independent que no llastés l’existència i/o l’economia de les seves famílies – algunes d’elles al caire de la pobresa – poden tenir un retorn sobtat a la estricta dependència dels seus progenitors o parents. Una nova punyalada a la inclusió i l’emancipació social d’aquests ciutadans i ciutadanes que implica a més a un gran nombre d’entitats que gestionen aquests serveis.
Tal com ja ha anunciat DINCAT, plataforma que agrupa més de 300 entitats sense afany de lucre que defensen els drets i donen serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual, aquestes ajudes van destinades al pagament de les remuneracions del personal especialitzat que en realitza l’acompanyament i el seguiment. Per tant la nova tisorada es traduirà en un empitjorament en aspectes essencials de la quotidianitat: la cura personal, la vida a la llar, l’acompanyament en la resolució de tràmits i gestions administratives, l’organització i l’administració de l’economia personal i domèstica, del temps de lleure o el suport entre les relacions socials, personals i familiars.
La retroactivitat (des de l’1 de gener d’enguany) amb què el Departament de Benestar Social i Família vol aplicar aquesta mesura rebela el clau de la futura penúria del col·lectiu.
Cal aclarir que són aquestes entitats les que cobren aquests serveis de l’administració, és a dir els usuaris finals no perceben aquests diners. És que potser aquesta intermediació ha fet pensar a l’administració que en comptes d’una prestació estaven pagant una subvenció a algunes entitats? Pot ser que l’administració hagi arribat a pensar que està retallant beneficis a entitats més que no pas serveis als ciutadans? L’administració, davant del Tercer Sector abusa repetidament del seu compromís social ja que sap que no defalliran en l’acompliment del seu deure. El problema és que moltes entitats ja no poden més.
S’excusa l’administració en què la incorporació de nous usuaris a aquesta prestació demana una redistribució dels recursos econòmics disponibles; que Madrid no paga, que són temps difícils, bla, bla, bla. No sé ben bé on rau la manca de sensibilitat d’un departament que s’acaba de mudar a un nou edifici i ha comprat mobles nous per a les plantes “nobles”, i que encara no ha fet la microcirurgia necessària per esporgar les despeses poc productives de part de la seva estructura, si en el proteccionisme d’un cos tècnic atemorit també per les retallades, o en la inconsciència o la inconsistència de les seves excuses polítiques.
Mentre molts hem sortit al carrer per deixar de ser dependents, alguns han de sortir perquè les retallades no els obliguin a tornar a la dependència.
Article de Roger Revilla Cubero
Activista en temes de pau, drets humans i cooperació, i defensa dels drets LGTB. Ha estat president del Casal Lambda i de la Fed. Catalana d’ONG pels DDHH. Ha format part del consell de recerca de l’Observatori del Tercer Sector.
www.50x7.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anteros |
Prioritats!
Sunday, October 6th 2013, 6:24 AM
Clar, en lloc de prioritzar per allò que per sentit comú és prioritari, tercer sector, dependència... es sosté un aparell administratiu d'estructures duplicades i triplicades que es trepitgen competències com passa en l'actual estat de les autonomies, quan s'haurien d'eliminar diputacions, ens comarcals, subdelegacions del govern central (controladores de territoris i colònies vàries...) i fer-ne una més àgil i propera, a més d'eliminar un senat totalment inútil, clar que tot això són molta destinació dels nostres imposts com també llocs de treball en alguns casos que es perdrien, però és pitjor l'statu quo actual de les coses a una reforma estructural que agilitzés i abaratís el conjunt de l'administració i tot els seus nivells burocràtics.
De totes formes ha d'haver una administració sense dubte i prou competent i al servei del ciutadà, sense càrrecs estrictament polítics i d'endolls, si bé en l'àmbit privat es dona tant o més malauradament.
Subvencions?, jo sí sóc partidari de subvencions a partits i sindicats, compleixen una funció (o millor dit haurien de complir una funció) social que l'estat hauria de protegir i fins i tot promoure, amb informació i educació adequades també i en un marc que perseguís subvencions irregulars i privades que no fossin més que compra de voluntats polítiques, vaja com passa a EEUU que la "democràcia" es basa en la força dels lobbys econòmics, com una mica passa ja aquí per desgràcia.
Sindicats i partits polítics s'haurien d'autosubvencionar amb les quotes dels seus propis afiliats i militants?, doncs sí!, el problema és la poca cultura política i sindical que tenim tant a Espanya com a Catalunya i el nivell escandalós de casos de corrupció que s'han donat; e aquest punt som encara a anys llum dels sindicats francesos per posar un exemple.
Arrosseguem massa vicis des de la mal anomenada transició democràtica i, ara, patim els seus pitjors efectes.
...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
