| |
M'he de sentir culpable, un malparit insolidari?
 divendres 4/octubre/2013 - 02:57  700  1
Ho confesso, no dono mai almoines pel carrer, i ara que es veu més pobresa i pidolaires que mai n'he vist..., de debò que no, ni me'ls miro o si de cas sí de reüll, amb pena això sí i em sap greu que en ple s.XXI encara estiguem així o encara pitjor, alguna cosa tindrà a veure el sistema actual no?, alguna responsabilitat per petita que sigui..., o és que no tenen la condició de ser humans i persones, són gairebé paries socials quasi com molts de la Índia, salvant distàncies.
I aquells pobres emigrants morts en aigües de Lampedusa?, no són persones?, no mereixen un tracte humà i humanitari com qualsevol?, només aquells que venen amb les butxaques plenes?, no vull viure en món així de fals i hipòcrita, deshumanitzat...
Però me'n vaig del tema, m'he de sentir jo culpable de no aportar directament?, de desconfiar en molts casos de certs pidolaires i per si de cas ningú rebrà un sol cèntim meu; ni avui en no col·laborar al banc d'aliments en una gran superfície coneguda, m'he de sentir malament i un malparit insolidari?, quan podria ser demà jo i els meus els necessitats?
Doncs ho confesso per segon cop, no he aportat ni un trist paquet d'arròs, ni un sol envàs de llet, ni... res de res.
Insolidari, garrepa, mancat de tota consciència; segur, ho confesso per tercer i darrer cop; i em considero d'esquerres i la teoria és d'esquerres i radicalment democràtica i de cerca de justícia social; sempre he cregut que els governs, els poders econòmics i les mateixes empreses amb recursos més que suficients són els que han de fer mans i mànigues per a solucionar aquesta manca de mínims recursos de famílies i persones que malviuen i en prou feines tenen per omplir els seus estomacs a diari. És possible que ho facin i amb un sistema adequat de valors estès i ben gestionat pot fer que es solucionin aquests casos trists de pobresa sistèmica i que es tradueix en misèria en les persones que ens envolten, d'aquí i d'allà. I no caldre que els soferts ciutadans, que prou feines tenen per arribar a finals de mes, se'n facin càrrec després de que ja paguen imposts abastament i amb els que l'administració pot destinar on més calen i no en futileses.
Algú se n'hauria de fer responsable, perquè ho és!, i jo seguiré sentint-me culpable i un malparit insolidari.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
