| |
Com si de sempre et conegués...
 divendres 4/octubre/2013 - 05:48  1596  5
Com si de sempre et conegués et tinc apresa.
Et sé i et conec com si fossis jo, o una part de mi. Conec el teu riure, com s’eixampla i et dóna vida, com me la dóna a mi en veure-la. Et sé les dents blanques, imperfectes, però una imperfecció perfecta.
Conec les teves llàgrimes i el seu sabor, amarg però no tant. Conec el seu tacte per les teves galtes i per les meves com si tu i jo fòssim una sola cosa, una sola persona, un sol tacte i contacte.
Conec el teu cos, sencer, ple de llum. Em sé cada racó com si fos meu. Per a mi no tens secrets perquè sóc dins teu i tu ets dins meu. Quants cops t’he tocat quan no eres amb mi a casa! Quants cops t’he acaronat sense que hi fossis present! I com reies...
Com si de sempre ens coneguèssim et veig per dins.
Sé quins són els teus somnis, els teus temors i les teves presses. Recordo mil històries que has viscut, algunes comunes, a mitges amb mi. En d’altres jo no hi apareixo perquè són de quan eres petita i jo encara no formava part de tu, almenys de manera conscient.
Conec el teu dolor, que em faig meu, i com et transforma el rostre, aquella arruga entre les celles, aquells llavis irregulars. I encara et fan més bella si és que es pot concebre quelcom així.
Conec les teves ganes, les teves il·lusions, els teus anhels i les teves lluites. Sé com t’esforces per allò que estimes i com et deleixes per aconseguir allò que et fascina. Et sé desperta, llesta, punyent i bella. Molt bella.
Et recordo i em recordo, tu sempre tan bella fent la teva. Jo sempre tant així d’aquesta manera i fent la teva, també. Com ens ho passàvem jugant a totes hores, confessant-nos les més íntimes històries o parlant, d’això i d’allò, filosofant i criticant, fluint com un branquilló a l’aigua o per pensaments agrestos com penya-segats.
Et recordo, et sé, et conec i et tinc apresa... però ara mateix no em sones de res!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
