| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PERÒ EL MINISTRE SOCIALISTA FRANCÈS MANUEL VALLS CANTA LA INTERNACIONAL?
 divendres 4/octubre/2013 - 04:20  589  6
Tot i que jo estic molt més propers als ideals de la revolució francesa que als ideals, posem per cas, de la revolució soviètica, tot i que em sento molt més liberal que no pas socialista, sempre m’ha semblat que La Internacional és un himne preciòs i, en canvi, que La Marsellesa és un himne horrible. Parlo de la lletra dels dos himnes. La música la trobo encertada en els dos casos.
Però la lletra de La Marsellesa regalima sang per totes bandes. Hom, per molt que suposi que devien ser individuls pèrfids, pateix per Boullé i els seus. Els versos de La Marsellesa són una guillotina feta cançó. I no acabo d’entendre com encara són l’himne de França. Són exactament el revers de l’Himne a l’Alegria de Schiller que va musicar Beethoven i que avui és l’himne europeu.
La internacional – és clar – és internacionalista. I parla de destruir les misèries i unir els cors. Per això m’han sorprès molt les manifestacions del ministre de l’interior, Manuel Valls, treient pit davant de la qüantitat d’expulsions de gitanos romanesos que ha dut a terme i dient que encara en durà a terme més. Ves per on, aquest socialista sembla un Fernández Albiol qualsevol i París, Badalona.
Jo no sóc racista però..., doncs mira, en aquest cas, no hi ha peròs. No sóc racista. Els germans de La Salle em van ensenyar que tots plegats erem fills de Déu que, fet i fet, és el que cantem quan cantem els versos de Schiller amb música de Beethoven:
Alle Menschen werden Brüder,
Wo dein sanfter Flügel weilt.
És a dir,
Tots els homes són germans,
En l’aixopluc de l’ala de l’alegria.
Ara bé, jo em pregunto, quan en Valls canta L’Internacional sap el que canta? Se l’ha cregut mai? No considera que el que fa està a les antípodes de l’humanisme en general i de l’humanisme en particular? No se sent una mica nazi? Jo tinc la sensació que sovint als fills d’immigrans els passa com als jueus conversos, que volen ser més papistes que el Papa. Per això els principals inquissidors i místics espanyols eren jueus conversos i per això tant Sarkosy com Valls, fills d’immigrans, són més antiimigrans que ningú.
Pena i fàstic.
“C’est la lutte finale :
Groupons-nous, et demain,
L’Internationale
Sera le genre humain.”
(Per cert, posats a parlar d’himnes, dir que sempre he trobat molt fatxenda allò de “Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya...”, una mica més de fraternitat i d’humilitat, gent!)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
I EL SOCIAL-LIBERALISME O LIBERALISME RADICAL
Saturday, October 5th 2013, 3:15 AM
oSocioliberalismo
El socioliberalismo o social liberalismo, también conocido como liberalismo radical, liberalismo progresista, liberalismo democrático y en Estados Unidos liberalismo moderno, es una tendencia política que propugna que el bienestar y desarrollo de la sociedad es compatible con la libertad de sus individuos.
Para ello propugna regulación social, y una intervención parcial del Estado en la economía, con el objeto de garantizar una economía de mercado completa y genuinamente libre, que castigue la formación de monopolios y la consolidación de intereses monopolísticos.
Los social liberales son críticos con el socialismo y su pretensión de socializar la economía, que, según ellos, cae en el paternalismo, coarta la libertad de comercio, y genera ineficiencia económica e injusticia social.
Según los social liberales la función del Estado es la de garantizar la igualdad de oportunidades, fomentando el desarrollo personal y la libertad de todos los ciudadanos, pero en ningún caso la de sustituirlos en la toma de decisiones.
El social liberalismo nace como corriente progresista del liberalismo clásico, e introduce la justicia social y la democracia liberal en su programa de reformas. Es una teoría de origen europeo basada en corrientes racionalistas ilustradas relacionadas, sobre todo, con Kant y Voltaire, así como en el liberalismo ilustrado británico, en especial la teoría política de John Locke. Más allá, se pueden encontrar raíces en los orígenes del iusnaturalismo en Tomás de Aquino y Francisco Suárez, en la Escuela de Salamanca, y en el humanismo renacentista.
|
|
TomasM-Porta |
Anteros,
Friday, October 4th 2013, 7:31 PM
ja sé que copiar i pegar és de mala educació però et copio els principis dels verds alemanys amb els que m'hi trobo força definit.
A banda d'això també em sento molt identificat amb pensadors com Locke, Montesquieu o Rousseau que són els pares del liberalisme.
No deixis que la repetició de la cantarella neo-liberal t'enganyi. Potser liveral i demòcrata radical és el mateix, no?
Ideologia[modifica la font]
Els Verds/Aliança 90 combinen posicions tradicionals d'esquerres amb idees ecologistes i liberals. Segons el programa de principis polítics aprovat en 2002, els seus valors fonamentals són "l'ecologia, l'autonomia, una justícia ampliada i una democràcia viva", a més de "la no-violència" i "els drets humans". Alguns dels seus punts principals són la reforma ecològica dels impostos, la sostenibilitat de l'ús de l'energia, els drets dels animals i la seguretat social.
Posicions polítiques[modifica la font]
Política mediambiental: Un principi bàsic de la política dels Verds és el desenvolupament sostenible. Això inclou el respecte al medi ambient, la protecció dels recursos naturals i el foment de les energies renovables. Per sobre de la política mediambiental, des de 2007 Els Verds defensen una política climàtica que també inclou aspectes de política socioeconòmica i de seguretat.
Política socioeconòmica: El desenvolupament sostenible també és la idea principal de la política socioeconòmica dels Verds, amb l'objecte de cobrir les necessitats de les generacions actuals sense minvar les de les esdevenidores. A més, una part del partit defensa la idea d'un "ingrés bàsic incondicional" per a ampliar l'actual sistema de seguretat social.
Política social: En política social, Els Verds defensen amb fermesa la llibertat individual i col·lectiva i els drets civils. Exemples d'aquesta política són la integració dels immigrants en una "societat multicultural", el reconeixement de les parelles homosexuals i la igualtat de gèneres. Els Verds mantenen una política estricta de quotes per a garantir l'equitat de dones i homes en tots els seus gremis.
Política europea: Els Verds donen suport tant l'aprofundiment com l'ampliació de la Unió Europea (UE). Això inclou, entre altres coses, el suport a l'entrada de Turquia en la UE i al Tractat de Lisboa.
Política educativa: Els Verds donen suport els principis de les escoles integrals, per a superar l'actual sistema d'educació d'Alemanya amb la seva segregació dels alumnes en escoles de diferent nivell. En política universitària, Els Verds rebutgen les taxes de matriculació (prohibides a Alemanya fins a 2005), encara que a Hamburg, on formen part del govern regional, van acceptar un model segons el qual els estudiants només han de pagar aquestes taxes si després de la seva carrera troben un treball amb una remuneració alta.
I no ho puc fer més llarg, crec.
|
|
Capgros |
Que dius, Persi.
Friday, October 4th 2013, 12:09 PM
Lo únic dolent que te aquest himne es la xusma de gent del país que el canta.
Perquè com diuen els iankis, els francesos el que millor saben fer es el champagne i el rendir-se.
A mi el que m'encanta es lo de:
Aux armes, citoyens,
Formez vos bataillons,
Marchons, marchons!
Qu'un sang impur
Abreuve nos sillons!
I si, es cert, el nostre himne potser es un pel fatxenda, encara que, els nostres veïns de ponent, cada vegada que han vingut sols, s'han cagat per la pota avall al veure la nostre ensenya.
|
|
anteros |
Paraules i conceptes.
Friday, October 4th 2013, 11:16 AM
No entraré en el significat de concepte i matisos de paraules, només...
Segons la meva humil opinió: un liberal d'esquerres és com un socialista de dretes, no existeix.
Ser liberal bé d'on ve i no res a veure en ser partidari de la llibertat, són conceptes que poc tenen a veure tot i que es vulgui barrejar per a confondre.
Que els verds alemanys es defineixin com a liberals no demostra res.
Jo sóc català, demòcrata i republicà, i d'esquerres radical, radical vol dir el què vol dir i no el que alguns venen com a extremisme ni violència.
A EE.UU. seria català, americà, demòcrata que no cal confondre amb votar un partit dit demòcrata, i de cap manera seria republicà.
Cada concepte, cada nominació s'ha de contextualitzar sempre, el lloc i les circumstàncies; segueixo pensant que tu no ets liberal, que ets u demòcrata radical i que combrega amb un sistema capitalista amb socialització de bens i serveis generalitzats, vaja tota una aventura totalment contradictòria en els seus termes.
Clar que no arribo a la teva formació i per tant molt més ignorant...
Salut!
|
|
TomasM-Porta |
Anteros,
Friday, October 4th 2013, 4:44 AM
el liberalisme és molt més ampli i complexe del que ens volen vendre aquí, que, a més s'obstinen en confondre'l amb el conservadurisme mal gestionat.
Al Parlament europeu els liberals i els demo-cristians són diferents.
I existeixen liberals de dreta i liberals d'esquerra. Per exemple, els verds alemanys es defineixen amb a liberals.
Pensa una cosa: sempre, en totes les èpoques, s'ha parlat malament dels liberals. Des de la dreta i des de l'esquerra: per què? A qui fem por els que, per damunt de tot, creiem en la llibertat?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
