|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Twisti
|
|
|
Resposta a Persi del seu comentari a "El mal exemple dels nostres governants".
dijous 3/octubre/2013 - 03:59 1467 11
Dius que una gent mediocre són els responsables que els polítics cobrin sous desproporcionats. Qui són aquests mediocres? Dius que no tolerarien uns salaris més raonables per als polítics? Per què? Pots argumentar-ho si us plau?
Si els diputats de la CUP no tenen al costat cap gent mediocre i tenen uns sous raonables, ja sabem a qui hem de votar, oi?
La infravaloració que fas del concepte que exposo no disminueix la seva importància.
Fas una superposició al tema que jo plantejo amb una al·lusió al problema que pateixen els mestres. No serveix per desviar l'atenció.
Els càrrecs públics "importants" com tu dius, dóna a entendre que n'hi ha que no ho són i si el que volies era referir-te al grau de "responsabilitat", sempre m'ha semblat més "important" la feina dels metges de l'atenció pública i que estan patint les retallades als seus salaris i dels recursos per l'atenció als malats i no ens fan mitjos diagnòstics, mitges anestèsies ni mitges intervencions.
És clar que els mestres també tenen un alt grau de responsabilitat i em sembla vergonyós que uns caps envoltats de gent "mediocre", amb uns salaris desorbitats, es permetin retallar els dels altres. Contradictori, si més no.
En cap moment estic desqualificant la capacitat professional dels polítics "importants", sinó que en l'aspecte econòmic, són la paradoxa entre els seus salaris i les polítiques restrictives que apliquen als ciutadans. No cal que em responguis amb qui n'és el responsable, perquè, a part que no ens arribin els diners que ens deu el govern espanyol, com dic en un altre article, a casa nostra hi ha partides destinades a uns sectors de l'administració perfectament prescindibles que xuclen el que hauria de correspondre a l'atenció als més desfavorits.
Els càrrecs públics importants, com tu dius, el que han de fer és la feina ben feta, tal com ho fan tots els altres professionals i donar exemple d'austeritat.
Em reitero en el titular del meu article.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Twisti |
Amb aquesta resposta, dono per finalitzat
Thursday, October 3rd 2013, 9:33 AM
Bé,
1er punt, el partit del President no és democràtic.
Punt 2, el parasitisme és qui ens governa. -Fa por pensar en quins són els seus propòsits per al futur de Catalunya; mala independència ens espera i sobretot, arribat el moment espero que no siguin els que ens governin.
3er i 4rt. Votar i contra-votar és fer política i d'això no se'n salva ni un.
El 5è, Abreviant,
-Alguns dels recursos per estalviar i obtenir ingressos:
Eliminar el subsidi a l’Església Catòlica.
Eliminar les Diputacions. -Ja en tenim prou amb els consells comarcals.
Redistribució de les administracions públiques.
Impost de patrimoni.
Impost de societats.
Impost verd.
Mútues patronals, utilització del servei públic d'urgències.
Gravamen sobre beneficis del capital financer.
Frau fiscal.
Multes i sancions progressives.
etc.
Les meves prioritats,
Sanitat.
Infants-Grans-Dependència-Atenció als més desfavorits.
Ensenyament.
Cultura.
Investigació.
|
|
Twisti |
...
Thursday, October 3rd 2013, 6:11 AM
Suposo que t'has adonat que jo no en sóc pas de modesta i, seguint el debat...
Opto per la simplificació per no desviar el tema principal.
Segons exposes, el President no pot decidir res... vaja... i els que estan entremig dels "quadres intermedis" i el President, són com els soldats de terracota; i els leninistes aquests d'on han sortit? Disculpa, però veus o no aquests girs que tu dius que no fas, en les teves rèpliques? Ah, els altres diputats tampoc no poden donar exemple i fer el mateix que els de la CUP? Són transparents com les meduses i sense personalitat?
En essència, el millor argument dels polítics davant la ciutadania si volen que aquests acceptin fer sacrificis ha de ser donant exemple d'austeritat i això a casa nostra passa perquè els seus salaris siguin menys ostentosos i, insisteixo, redueixin les despeses dels prescindibles.
En el teu punt 7 dius: "Parles de les retallades com si el govern s'ho estès passant pipa fent-les." Has tornat a fer-ho. Et permets interpretar subjectivament la intencionalitat de les meves paraules i t'asseguro que resulta molt molest que frivolitzis sobre això. Quan vull dir alguna cosa la dic amb prou claredat i no necessito que ningú em faci d'intèrpret. No tinc casella en cap tendència política encara que t'entestis a posar-m'hi.
|
|
TomasM-Porta |
Respecte dels sous
Thursday, October 3rd 2013, 5:01 AM
hi ha una anècdota divertida que m'explicaven a casa.
Marcos Redondo era un baríton de zarzueles molt popular al seu temps. Vet aquí que un dia un acomodador li va dir: tant tu com jo treballem aquí i hauríem de guanyar, per tant, el mateix sou. En Marcos Redondo va dir-li: em sembla perfecte. Aquell vespre, però, en Marcos va aparèixer vestit de d'acomodador i va dir-li al sindicalista que havia encarregat un vestit per a ell - el sindicalista - per a que sortís a cantar a l'escenari. Com que Barcelona en aquells moments era una ciutat de la CNT i les zarzueles eren molt populars, resulta que els anarquistes omplien els teatres del Paral.lel per tal de veure-les. Però, ai las!, em temo que la realitat fou que no van estar gens d'acord amb el canvi de baríton.
Tot plegat és tan simple com això,.
|
|
TomasM-Porta |
Twisti, a pams
Thursday, October 3rd 2013, 4:39 AM
1. La gent mediocre són els que formen els quadres intermedis del partit i els que en el fons el dominen. Com tu et pots imaginar al consell nacional dels partits aquests quadres intermedis són la gran majoria. I tenim uns partits leninistes perquè aquesta gran majoria que forma el consell nacional dels partits que governen treballa en càrrecs de confiança de l'administració.
2.Si la CUP quan governi a algun lloc important continua fent el mateix que fins ara tindrà tot el meu reconeixement moral i fins i tot em plantejaré de votar-lo. Però mentre no governi enlloc està en la mateixa posició comodíssima que Ciutadans, posem per cas.
3. Jo no infravaloro res, al contrari, et vaig llegir amb molt d'interès i intentant aprendre. Només opino modestament. Em sap greu que la percepció que t'arribi sigui una altra.
4. Dona, que no tots els càrrecs públics són igual d'importants em sembla evident. Vaja jo no crec que tingui la mateixa importància el president de la Generalitat que un càrrec de confiança de la direcció general d'afers folklòrics i festes populars, però potser estic equivocat. Una altra cosa és que. potser, si foten fora a aquest càrrec de confiança el càrrec importantant necessitarà Déu i ajuda per tal de sobreviure al partit: és exactament la història de Pasqüal Maragall al PSC.
5. Dir que els metges són més importants que els polítics és massa fàcil i fals. La societat es compont de tota una série de persones que fent bé el seu ofici fan que rutlli o no. Però justament els polítics són aquells que s'encarreguen de crear tots els mecanismes per a que la societat rutlli. Per això des del punt de vista jeràrquic, des del meu modest punt de vista, són els més importants, perquè poden decidir sobre la resta i els metges no.
6. No sé perquè hauria de voler desviar l'atenció de res. Faig un comentari sobre els mestres perquè opino que patim un enorme càncer a l'ensenyament. Em sorprèn que quan dono la raó a tesis diguem-ne d'esquerres se'm digui que vull desviar l'atenció. Però què hi guanyaria desviant l'atenció? Es que no ho entenc.
7. Parles de les retallades com si el govern s'ho estès passant pipa fent-les. Jo t'asseguro que tots els governs del món - i els de CiU també - prefereixen no retallar res i tenir a tothom content. El tema és: amb els ingresos que té la Generalitat, amb el deute que té com s'ho ha de fer per governar, tenint en compte, a més, que ni te estat propi, ni moneda pròpia, ni li paguen el que li deuen i que si implanta nous impostos la gent amb més patrimoni li fot el camp.
8. Jo sóc una persona que reduiria l'administració a la mínima expresió perquè opino que la burocràcia no només és un niu de paràssits sinó que complica molt la vida als ciutadans en general i als emprenedors en particular. Però tu creus que els sindicats estarien d'acord amb aquests acomiadaments o que els trobarien reaccionaris? I tornem al primer punt: fins que els partits polítics no siguin autènticament democràtics i representin la societat i no els interessos dels quadres intermedis del partit no hi ha res a fer.
Ei, crec.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|