|
EL BISBE DE SOLSONA ÉS APOLÍTIC, PERÒ ROUCO VARELA I LA COPE, NO.
dilluns 30/setembre/2013 - 05:29 630 1
Jo sento un enorme respecte per la santa mare església. A vegades m’hi sento més a prop, a vegades més lluny, però sempre va amb mi. El meu agnosticisme ignorant i sapastre no em priva de tenir uns valors cristians i amb aquesta feixuga contradicció del que va fent el camí a les fosques vaig passant la vida intentant no fer gaires estropicis. En tot cas jo sóc tot el contrari d’un anticlerical. Suposo que dec ser un dels agnòstic més clericals del planeta.
Ara bé, no tot el clergat em serveix. Ni m’agraden llurs contradiccions. Ni frueixo de llurs hipocresies. No és pot predicar l’evangeli i no ser partidari ni de l’amor ni de la llibertat. No és pot predicar el sermó de la muntanya i quan un país clama llibertat, mirar al sostre i posar-se a xiular. És indigne de Jesús i de l’evangeli.
Vaig veure el convidat de l’Hom a casa del bisbe Novell. No sóc un assidu del programa, però reconec que en el cas del bisbe Novell la tafaneria em va vèncer. Al cab i a la fi – com explica Pla – la base de la cultura és la tafaneria, tot i que hi ha tafaneries i tafaneries.
Em va agradar, per exemple, que en Novell és posicionès en contra del preservatiu. Evidentment aquesta posició jo la considero una gran animalada, un perill contra la sanitat i contra els embarassos no desitjats. Una demostració de que en Novell no sap en el món que viu. Però és igual. Té dret a estar en contra del preservatiu i és valent al manifestar-ho.
El que em crida l’atenció és que en Novell no faci el mateix quan es tracta de Catalunya i llavors em digui que els bisbes o els capellans no han de fer política. Coi. Estar en contra de l’avortament o el preservatiu o el divorci no és fer política? Des de quan l’església no ha fet política? Però home de Déu que la bíblia té un llibre que es diu “Llibre dels reis”. Però home de Déu, si Moïses fou, per damunt de tot, un legislador. Però home de Déu si l’església des del primer moment gairebé l’únic que ha fet és fer política, és a dir, bellugar-se en la polis i voler tenir-hi influència.
La cosa és més greu perquè els sectors més reaccionaris de l’església espanyola no s’estan de dir el que pensen. Només cal recordar aquelles manifestacions de Rouco Varela en el sentit que considerava pecat anar contra la unitat d’Espanya. O només cal veure la línea neofranquista o directament franquista dels programes en els que la conferència episcopal espanyola és accionista majoritària.
No m’agrada que en Novell sigui covard. Jo preferiria que digués que és espanyolista, que no que els bisbes no han de fer política. Perquè ser espanyolista – si s’és demòcrata- és tant respectable com no ser-ho. En canvi, amagar-se és poc honoròs i poc intel.ligent: tots arribem a la conclusió de que ho és i, a més, de que ens pren per idiotes.
Per cert, no és en Novell l’únic que fa aquestes coses. El president del Barça i els jugadors catalans de l’equip – i catalans són tots els que viuen i treballen a Catalunya i volen ser-ho, o sigui que ho podrien ser tots – fan exactament el mateix. Però, és clar, per molt culer que jo sigui, no em puc mirar amb la mateixa reverència el Barça que l’església. Suposo que s’entén.
|