| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
La fi de la premsa en paper.
 dilluns 30/setembre/2013 - 07:08  666  1
Tot i que encara se'n pot trobar, cada cop més limitada i en disminució constant als quioscs, reconvertits en botigues de tot tipus de productes, des de gominoles, joguines, revistes, llibres..., de quasi tot menys ja premsa diària. El cert és que alguna premsa escrita encara sobreviu gràcies a les aportacions de subvencions i menys cada cop de les subscripcions, sobre tot si parlem de premsa com La Vanguardia, del grup godó, que encara s'escarrassa en voler reconduir un procés independentista sense precedents i irreversible.
El jovent, que tot i no semblar-ho a vegades, és savi i com ja la majoria de ciutadans de edat més avançada mira de Mtrobar informació a través de les xarxes, recercant entre la transversalitat de premsa digital i afegits i opinions al facebook i similars..., és el S. XXI i només pot progressar endavant, fins i tot en un xat com aquest tan i tan limitat en aquest sentit però que sempre pot servir-nos de suport per a compartir informacions i opinions de la xarxa.
El jovent no te la por ni temors que altres generacions anteriors encara patim i sense complexos en llencen a fer exhibició inhibida d'idees, gestos i símbols propis i sentits; aprenem d'ells i deixem enrere tot temor i conservadorisme, o sigui que abandonem tota quietud i immobilisme que no fa més que mostrar covardia i anem endavant, sempre endavant per canviar el país i esdevenir lliures i ser el que vulguem sense més, després ja mirarem de fer un país més just i equilibrat, és l'únic camí d'esperança que tenim a l'horitzó i continuar sense moure'ns és sinònim de mort i desaparició a mig o llarg termini.
www.vilaweb.cat
Us deixo l'enllaç d'un article d'opinió de la Marta Rojals, paga la pena perdre un parell de minuts i llegir-ho.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
nuria_77 |
molt bon article
Monday, September 30th 2013, 7:41 AM
"A casa nostra, les generacions de l’‘aiaiai’ i del ‘vols dir que no ens la fotrem’ ja comencen a ser el passat, i el passat, com la moda, passa."
Fins i tot els de l'"aiaiai" ja es plantegen "i si...", i els de "vols dir que no ens la fotrem" ja han assumit el "prou fotuts ja estem".
Totes les mobilitzacions mostren que aquest és un objectiu comú per molts i, per sobre de tot, transversal. Generacions agafades d'unes mans que sovint feia anys no es donaven és la prova innegable que cal mirar endavant, tots nosaltres som la nostra pròpia xarxa!
Núria
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
