| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
S’HA DE LEGISLAR SOBRE L’AVORTAMENT?
 divendres 27/setembre/2013 - 03:27  730  6
Que a aquestes alçades de la història és continui negant el dret a les dones sobre el seu propi cos és quelcom tant insultant que no entenc com totes les senyores no fan una vaga general i s’acaba aquesta comèdia. Si reconeixem que la dona és una ciutadana amb els mateixos drets i obligacions que l’home negar-li la decisió sobre si ha de tenir un fill o no l’ha de tenir és, simplement, tractar-la com si fos una menor d’edat que necessita la tutela dels altres perquè ella sola no és capaç de decidir el que li convé.
Jo tinc una formació cristiana tant a nivell col.legial com a nivell universitari i en ambdós llocs em van ensinistrar contra l’avormanet. Des de dir que era un assassinat fins dir que era una frivolitat deien de tot. Es clar que si ens posem melodramà tics masturbar-se també podria ser considerat com un assassinat i/o una frivolitat. I de la mateixa manera que aspiro a que ningú pugui decidir el que faig o deixo de fer amb el meu pobre i amanyegat penis, també aspiro que a que totes les senyores puguin fer el que vulguin amb el que hi ha a la seva vagina. És aixà de simple.
Un dels arguments curiosos que feia servir un capellà que em donava teologia a primer de dret és que, en cas d’avortament, és com si la senyora robès al mascle el semen que aquest hi havia dipositat amb la condició de que ella tinguès una criatura. Jo encara no he vist mai cap contracte d’aquesta mena signat per cap de les dues parts. I, a més, em temo que el mossèn, en cas de que cap dels dos no volès la criatura, tampoc no hi estaria d’acord. O sigui que era pura retòrica.
El tema és: s’ha de legislar sobre l’avortament? Doncs sÃ. I com s’ha de legislar? Doncs donant a la dona la potestat de decidir en tots els supòsits si vol tenir la criatura o no. I que les administracions l’han de recolzar és tots els supòsits tant a nivell sanitari com jurÃdic. És molt senzill: la dona ha de ser absolutament lliure al decidir si vol tenir un fill o no.
No és l’argument principal – l’argument principal és que el cos de la dona és seu i només seu – però les classes benpensats i reaccionà ries, que teòricament defensen tant la famÃlia i tal, potser s’haurien de plantejar què és el que s’esdevindrà amb una criatura no desitjada. Anar contra la llibertat és anar contra la felicitat. I anar contra la felicitat és anar contra la vida.
La nova legislació penal espanyola és vergonyosa en aquest sentit i en molts altres. No va a la recerca d’una societat millor sinó de marcar paquet davant l’oligarquia més reaccionà ria de l’estat. Hom pensa que si aquesta gent governa prou temps reistaurarien la inquisició. Coi, què dic, si amb això de l’avortament ja queda clar que l’han reinstaurat.
No sé, jo crec que de la mateixa manera que els catalans – homes i dones – van fer la Via Catalana per tal d’exigir la nostra llibertat col.lectiva, les catalanes – dones i homes en aquest cas – n’haurien de muntar una altra per tal d’exigir que es respectin escrupulosament les nostres llibertats civils.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Gater |
No sé com va la nova legislació...
Saturday, September 28th 2013, 3:19 PM
Però fins ara era legal avortar en qualsevol moment de l'embaràs (és a dir, teòricament era possible uns moments abans del naixement), sempre que un psicòleg declarés un possible dany psicològic si el nen naixia (????). Si el nadó estava prou format calia matar-lo abans que nasqués ja que si naixia viu matar-lo seria considerat assassinat (feta la llei, feta la trampa). Jo sé de molt bona font que en certs centres de Barcelona el psicòleg signa si la mare paga (pagant sant Pere canta). Com més avançada la gestació, més car (als 6 mesos són 3000 euros per exemple). Als morbosos potser us agradarà saber que els nadons prou grans no es poden avortar i cal treure'ls peça a peça, però bé, això ja tant li fa ja que ja està mort (teòricament).
Dit això, jo ha arribat un punt que no em fico amb la vida dels altres i ho relativitzo tot, per tant no em posiciono a favor ni en contra de res. Només volia fer notar la hipocresia dels qui estan en contra de l'assassinat però no de l'avortament, sobretot en nadons prou formats per sobreviure si neixen.
També vull fer notar que hi ha cua per adoptar, de manera que si una dona no vol el seu fill per raó X (i aquà sà que no m'hi fico), li trauran de les mans i no caldrà que el nen mori.
I torno a repetir perquè quedi clar que jo no estic a favor ni en contra de res. Cadascú sap què fa amb la seva vida i cadascú sap què fa amb la vida dels altres.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
