| |
M'allunyo
 dijous 26/setembre/2013 - 11:03  817  1
M’allunyo de tot això que m’envoltava, marxo d’aquests sorolls estèrils i ineptes, tràfecs infructuosos, incomprensions tergiversades.
M’allunyo i cada cop més i marxo més enllà, i us veig cada cop més i més petits, insignificants en les formes i idees; i m’allunyo, sí, m’allunyo; i fins sentir la plena solitud, si cal, hi marxo fins on no pugui divisar tanta disbauxa mentidera, tant juguesca i desigs incontrolats, com cínics i indignes, tanta disfressa que ofèn ofenses desenfrenades, i m’allunyo de tot i de tots.
Potser sigui jo el parany inepte, la causa infructuosa i que tergiversa incomprensió, potser...
Sigui com sigui, m’allunyo i no vull ser-hi entre masses que confonen i es confonen, i no entenen o no ho volen; m’allunyo, sí, se’n va la meva covardia, les meves pors i els meus conflicte irresolts i que renuncien solucions banals.
Potser, sí, potser un moment arribi en que m’apropi i vegi clar, però ara per ara m’allunyo i vull ser jo sense més ni res, i no veure més enrere, no mirar allò que deixo enrere i allunyar-me sense fita, sense fi, fins no ser més que un punt difús en l’horitzó.
|
Contactes
Registra´t
