| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CATALANITZAR ESPANYA? HAHAHAHAHAHAHAHA !!!!
 dimarts 24/setembre/2013 - 05:27  680  7
Ho sento, he estat quinze dies a Galiza aquest estiu i crec que dir que s’ha de catalanitzar Galiza és, per damunt de tot, una manca de respecte. Per quins set sous algú considera que catalanitzar és millor que galleguitzar o euskauditzar o castellanitzar o el que sigui. Coi, si la cosa va al revés: jo vull que Catalunya és catalanitzi, que Galiza és galleguitzi, que Euskadi s’euskaditzi, que Castella es castellanitzi, etc...
Jo, quan vaig a Galiza, no vull menjar pa amb tomà quet. M’hi nego. No vull sentir sardanes. No vull sentir el català . No vull que s’hi apliqui el dret català . Vull que Galiza sigui Galiza. M’agrada Galiza – i Euskadi i Castella – perquè són elles. No vull que siguin com el meu paÃs, és més, no crec que puguin ser com el meu paÃs.
I quan dic que no crec que no puguin ser com el meu paÃs consti que no és perquè jo pensi que Catalunya sigui res de l’altre món. Al contrari, estic convençúdÃssim que els catalans som força soques. Però molt i molt. Però crec que sé que els pobles són fruit de la seva geografia i de la seva història. I això fa impossible que els gallecs es catalanitzin o que els catalans ens gallaguitzem. No. De cap manera.
Jo estimo tots els pobles del món. Pot sonar pretenciós, però és aixÃ. Quan viatjo sempre m’enamoro del lloc on vaig. Estic enamorat de Castella, de Lleó, de Galiza, d’Euskadi, d’Alemanya, d’Anglaterra, de Gal.les, d’Escòcia, d’Irlanda, de França, d’Occità nia, de Suïssa, d’Holanda, de tots els països que conec. Tots m’agraden apasionadament. Puc parlar amb tant entusiasme de Carrión de los Condes, com de Girona, de Ginebra o de Liverpool. Deixo de banda Barcelona, Pessonada i Santa Coloma de Queralt que són la meva micro-pà tria, casa meva.
No vull que es catalanitzi res que no sigui Catalunya. I ho vull amb la mateixa intensitat i amor que vull que es catalanitzi Catalunya.
Dit això, en què consistiria catalanitzar Espanya? En que al castellà se li fes tant la guitza com se li fa al català ? En que es discutÃs a Madrid que s’ensenyés en castellà ? En que s’expoliés tots els recons de l’estat espanyol? Mira, jo no vull fer la guitza al castellà enlloc; jo vull que els nens de Madrid aprenguin en la seva llengua; jo no vull que s’espolii ningú. No sóc un català nacionalista. Imperialista, menys.
Esperanza Aguirre ha llegit José Antonio Primo de Rivera – jo, també -. Per cert, us convido a fer-ho i, enllà de la Falange, us recordo que José Antonio i Federico GarcÃa Lorca eren grans amics i que no és gens casual que Franco els fes morir els dos (ara a veure qui diu que jo sóc falangista, hahahahaha). José Antonio era un senyor que tenia unes idees equivocadÃssimes però que havia llegit força més que Franco.
Total, que José Antonio diu que els catalans, contrà riament a la imatge que tenim, no som un poble de mercaders sinó un poble bà sicament sentimental. Esperanza Aguirre ha dit exactament el mateix. Fil per randa. I jo penso que som les dues coses. Mercaders i sentimentals, com el senyor Esteve, que vol fer calaix però que estima la botiga. I el paÃs.
Ni jugant la carta del mercantilisme, ni jugant la carta del sentimentalisme no ens guanyaran. Fan tard. Volem votar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
okis estimat amic
Wednesday, September 25th 2013, 2:08 PM
després de treure tota la palla del teu blog(crec que tindries d´escriure una novela d´amor,en serio)hi ha un fragment que m´arribat al à nima,és el seguent,
"No vull que és catalanitzi res que no sigui Catalunya i ho vull amb la mateixa intensitat i amor que vull que és catalanitzi Catalunya".
M´ha fet pensar,a veure..........el respecte per les llengües té de ser bà sic ,els catalans aixó ho tenim ben entés,al menys jo,pero tenim un gran problema els catalans,no defensem la nostre llengua.....culturalment si,anem tiran d´Espriu,GaudÃ,Pau Casals,etc......pero saps el que no fem?,parlar el català al carrer,és molt simple demanar un café amb el nostre idioma,els catalans no ho fan i dic que no ho fan,perque jo no ho faig mai,sempre parlo en català .Amb aixó que vull dir,que la lluita comença al carrer,silenciosa pero constant,fem que els inmigrants que arribin aqui aprenguin el català ,no l´español,estan a Catalunya i si volen apendre un altre idioma que s´el paguin,com nosaltres em tingut de fer amb l´anglés perque amb el català no anavem enlloc ,fins que no ens posem aixó al cap,de que al sortir de casa el nostre idioma és el català i a casa nostre és l´unic que és té de parlar,la nostre estimada Catalunya,CONTINUARA ESTÀN ESPANYOLITZADA.
Una abraçada,
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
