| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PERÒ ÉS QUE ESPANYA NO GENERA INCERTESA?
 diumenge 22/setembre/2013 - 06:59  676  4
Qualsevol diria que l’estat espanyol és el paradÃs terrenal i els independentistes som masoquistes que no sabem que hi vivim. Quansevol diria que Espanya és un paÃs ple de llibertat, comprensió, tolerà ncia i solidaritat envers els catalans que, en sortir-se’n, es trobaran amb el difÃcil que és la vida allunyat dels arbres sempre florits i plens de fruits saborossÃssims.
No sé. La lectura de qualsevol diari o el seguiment de qualsevol mitjà de comunicació espanyol, per molt espanyolista que sigui, no retrata Espanya com un paradÃs sinó més aviat com un infern. Hi ha planes i planes i planes dedicades a la corrupció. Hi ha planes i planes i planes dedicades a un atur que no té solució. Hi ha planes i planes i planes dedicades a retallades de serveis socials. I, efectivament, això també passa aquÃ, només que nosaltres tenim un plus d’infern afegit: ens foten els calés i els toquen el que no sóna amb coses tant personals com la llengua o l’ensenyament.
En definitiva romandre a Espanya no vol dir només romandre a un paÃs pobre i decadent, sinó a un paÃs que ens fot els calés i al que molesta que els catalans existim. Si això és un paradÃs, déu ser un paradÃs pels que viuen amb l’esquena dreta a moltes zones de l’estat i als que no són catalans, però per a nosaltres només és un turment. I això als que no som massoquistes no ens agrada. I que no ens diguin que no ho hem tastat prou perquè portem més de 300 anys tastant-ho. I la conclusió és senzilla: que si Espanya vol continuar fent de dòmina, que es busqui un altre partenaire.
La decadència espanyola arrenca de Felip II i es va allargassant en el temps. Ho explica algú tant poc sospitòs de ser catalanista – fou un anticatalanista furibund – com Ortega y Gasset. La posició d’Espanya al món només ha fet que recular i recular en els darrers 400 anys ( Felipe II va morir a l’any 1598 ).
Quan els espanyolistes ens diuen que una Catalunya lliure seria un niu d’incerteses, els hi hem de contestar que, efectivament, ho serà . La incertesa és una de les condicions de la vida per molt que ens obstinem en la seguretat. Ara bé, si alguna cosa sembla certa és que la reculada polÃtico-econòmica d’Espanya seguirà el seu curs. I aquesta certesa potser és pitjor que la nostra incertesa.
És natural voler abandonar un vaixell qual s’està enfonsans i hi entra aigua per totes bandes. I més quan no només no ets cap comandament a bord, sinó que ets un condemnat injustament a galeres.
Ells ens volen espantar amb el discurs de la por, però els qui mirin la realitat s’adonaran que romandre a Espanya fa molta més por. Pà nic. És absolutament temerari. És un viatge cap a la misèria. I no només pel que fa a l’economia, sinó democrà tica i cultural com ja estem veient.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
