| |
Alguns secrets de la felicitat.
 divendres 20/setembre/2013 - 03:20  568  3
Sovint tothom ens preguntem quins són els secrets per a ser feliç; bé, a mi m'agrada trencar dinàmiques que fatiguen de blocs polítics i econòmics per a tocar més components més personals i íntims si cal, diaris i allunyats de factors tan i tan parlats com rebregats; i que consti que tinc més discurs polític que no pas allò que acostumo a escriure en els meus blocs habitualment. Potser una manera més de sentir-me més feliç, amb mi mateix si més no.
A allò que anava, quins secrets hi ha per ser feliços?, doncs ben bé secrets potser no hi hagi, però no calen gaires coses excepcionals, recordem que és en països de l'hemisferi sud i part del mal anomenat "tercer món" (com si el món fos partit en 3 i no forméssim tots part del mateix) on les persones amb poc se senten més felices i "viuen" més en el sentit ample del terme viure, del gaudir de les grans i petites coses.
Bé, més que res volia enllaçar el tema "ser més o menys feliços"amb la qüestió ja no de la millor o pitjor nutrició bàsica si no en l'aspecte de la bona gastronomia i el bon beure; ja sabem que una vida sexual plena i sana produeix prou endorfines que satisfan i ens aporten estones de major felicitat i plaer, com una vida sana i activa.
Si ens hi fixem en la "bona gastronomia" podrem concloure i debatre que són molt més felices les persones a les que els hi agrada menjar bé i no se n'hi estan i en el sentit més ampli de qualitat i quantitat que no pas les que, per motius estètics (majoritàriament) o de salut, es cuiden vigilant el què mengen i què no i les quantitats.
Jo, personalment, puc equivocar-me, sóc de l'opinió que les persones que són de "vida" i els hi agrada endrapar i beure bé, engreixant-se i no i sense complexos, són i mostren ser més felices i viuen amb més alegria i millor tracte social, per tant doblement felices i saludables; pel contrari aquelles persones que limiten el seu plaer pituïtari d'origen gastronòmic per motius ja dits no fan més que prescindir d'aquelles fonts de plaer que limiten estats de felicitat. Crec, doncs, que generalment les persones primes que no gaudeixen d'una bona taula acostumen a fer més mala cara i a ser més esquerps, viuen més amargats i es refugien en altres afers on sentir-se més protagonistes que els ompli... vaja, una mica complicat i complex tot plegat.
Contràriament persones grasses, no malaltes i no acomplexades, senten més benestar i acostumen a fer més bona cara, a ser més afables i riure més.
Secrets de felicitat? uf, tenir una bona vida sexual, fer esport (qui s'ho pugui permetre) i sobre tot menjar bé en l'entès que exposo, gaudir d'una bona cuina.
Serà que darrerament la dieta que faig em fa dir-ho, i que gran part de felicitat s'esvaeix i no faig tan bona cara; tot sigui per a un millor benestar físic a la llarga i poder tornar a gaudir de l'esport pràctic, i aportar-me més endorfines i, com no, poder follar més a tot allò que es posi a tret (allò referit a dones maques); bé, això últim més aviat és una fantasmada i un desig, haurem de tornar doncs a la bona cuina i no sé si viurem molts anys però no se'ns faran tan llargs i feixucs.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
