Benaventurats aquells als qui trastorna
la més indefugible necessitat de tocar.
L’entorn seu és tot pell. No miren: palpen.
La bellesa del món és en el contacte.
Es refreguen amb tot. No existeixen més coses
que aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.
Déu és la carn. El món els contamina.
No es volen moure d’on són: tot ho contemplen
amb l’esguard fendidor, oloren, freguen,
s’embruten tot arreu, tot ho embruten.
Benaventurats els impurs, perquè ells són homes.
hi ha moltes maneres de "palpar"... algunes grolleres... altres que et transformen: bé ho hauria de dir en plural ENS transformen... amb el frec de dues pells...
Hi ha tots els sentits que els homes i les dones amb prou saviesa en saben el so.
Però el sentit del tacte és contundent, maldament estar ple de subtilesa també.