|
ELS ESPANYOLISTES I EUROPA.
divendres 20/setembre/2013 - 03:29 693 3
En el fons és patètic. Els espanyolistes no ens volen convèncer de la bondat de romandre a Espanya. Ells semblen els primers convençuts que romandre a Espanya no té cap alicient. I per això ens amenacen amb que haurem de sortir d’Europa. Sembla que ens diguin: ja sabem que estar amb nosaltres és un fà stic, però només amb nosaltres tindreu la gran bicoca que és Europa. I presionen els dirigents europeus per a que diguin això i sembla que ho diuen, però no ho diuen, no.
I m’estranya que els independentistes no ens en adonem que estan dient és tota una altra cosa, que per a mi és força raonable.
Fins ara el mà xim que han dit els dirigents europeus és que una Catalunya independent deixaria automà ticament de formar part de la Unió Europea i hauria de començar negociacions per a ser readmesa. Vaja. És que algú es pensa o es pensava que Catalunya no hauria de negociar la seva entrada o la seva posició a l’Unió Europea després de la independència? És que no han hagut de negociar la seva entrada tots els estats que hi ha entrat? Coi, doncs, Catalunya com els altres, ni més ni menys.
Ara bé, el que ens volen vendre els espanyolistes és que els europeus diuen una cosa diferent a la que diuen. Els espanyolistes ens volen vendre que els europeus estan dient que si Catalunya és independent MAI no formarà part de l’Unió Europea. I això encara no ha dit ningú perquè tothom sap que si algú ho digués immediatament seria considerat un imbècil. Els sempre i els mai són considerats imbècils sempre que es parla d’aquestes coses. Catalunya oferirà un pacte i si a Europa l’interessa signaran, aixà de fà cil. Però em sembla evident que el pacte s’ha de fer tant si com no o sà o sà que es diu ara.
Ara bé, el que jo em temo és que si Catalunya és independent també Espanya quedarà fora de l’Unió Europea i també haurà de renegociar el seu tractat. I no només perquè l’estat que el va signar ja no es correspondrà amb el nou estat espanyol i una nova realitat vol un nou tractat, sinó perquè els europeus es voldran blindar davan l’atur, el dèficit i altres xacres que els protestans que ens manen a Europa consideren un pecat.
Els hi vaig dir fa temps a la Carme Forcadell i a la Muriel Casals: jo no en sé ni un borrall d’economia però, per a mi, la principal dificultat de la nostra independència és econòmica. Si Catalunya deixa d’assumir el dèficil fiscal espanyol els països que aporten diners a l’Unió Europea és fà cil que pensin que els hi tocarà el rebre a ells. I més perquè estan convençuts que Mallorca i València es cansaran de pagar molt rà pid. I, és clar, els alemanys, els holandesos, els escandinaus etc...prefereixen que paguem nosaltres que no pas pagar ells.
La cosa seria com convèncer als contribuents nets de l’Unió Europea que això de la independència de Catalunya no només és molt democrà tic sinó que no els hi costarà ni cinc. Óbviament la segona cosa és, per a ells, protestants, molt més important que la primera.
I aquà només hi ha tres solucions: que les coses es quedin com fins ara, intentant que els catalans no volin d’Espanya; que tota la Unió Europea pagui les immenses mancances econòmiques del nou estat espanyol o fer fora l’estat espanyol de la Unió Europea.
Jo penso que a mig i llarg termini aquesta tercera solució és la que s’imposarà : a la Unió Europea només hi cabran els països que siguin contribuents nets, productius, equilibrats presupostà riament etc... En aquest sentit ja hi ha un partit a Alemanya que defensa això i tothom recordarà que els representants de la Lliga Nord italiana van omplir el Parlament italià d’estelades perquè també n’estan fins els nassos de pagar Nà pols i Roma. Ningú té ganes de continuar fent el prèssec, crec. Ni els catalans, ni els bavaresos, ni els milanesos, ni els venecians, ni ningú (en aquest sentit és admirable el bé que s’ho van saber muntar els bascos, per a qui Espanya és una bicoca: paguen els impostos que volen i tenen el mercat espanyol a la seva disposició; si tinguès calés no enviaria les meves filles a estudiar ni a Alemanya ni als USA sinó amb els jesuïtes de Deusto).
Faig observar als que ens diuen que quedarem fora de la Unió Europea si som independents que això no interessa a l’Unió europea. El que interessa és que continuem pagant el dèficit espanyol. Però si marxem d’Espanya els interessa més que siguem contribuents néts de la Unió Europea – i per tant que ells hagin de pagar menys –que no pas que nosaltres no paguem res. Són pures matemà tiques, crec.
|
|
|