| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
CONTRA LES ELITS EXTRACTIVES
 dijous 19/setembre/2013 - 03:12  750  6
Dos economistes americans, Daro Acemoglu i James Robins van publicar l’any passat un llibre amb el títol “Why the nations fall”, que explia com l’actuació de determinades elits, que anomena “elits extractives”, té com a conseqüència el fracàs de determinades nacions. L’actuació d’aquestes elits no va adreçada a la creació de riquesa, sinó a l’acumulació en benefici propi de les rendes dels altres, dels béns de la majoria de la gent.
Les elits extractives se sustenten a partir de l’arquitectura institucional de determinats estats, que facilita que el poder polític, econòmic, informatiu i judicial quedin sota el seu control. Per a les classes extractives l’accés general a una bona educació i a una sanitat universal, a la investigació, a les noves tecnologies o a un medi ambient saludable no té el menor interès.
En un exercici d’història comparada, en un dels capítols del llibre ens presenta la diferent evolució econòmica d’Anglaterra i Espanya des del segle XVI, contraposant l’aposta pel lliure comerç a Anglaterra a la concessió de monopolis reials a Espanya. Unes petites diferències de principi que han configurat realitats institucionals diferents en els dos casos. El protagonisme de l’absolutisme, el fracàs de la revolució industrial i de tots els intents regeneracionistes han configurat l’estat espanyol sota el control polític i econòmic de les anomenades elits extractives.
És fàcil posar exemples del què estem dient en l’actual estat espanyol: la separació de poders és més aviat difusa, amb un poder judicial descaradament polititzat; la generació de bombolles artificials de creixement acaben convertint-se en el traspàs dels recursos de les classes mitjanes i baixes a les elits; la insensibilitat pel patiment dels ciutadans, que es palesa en fets com que la disponibilitat de liquiditat per part de l’estat no prioritzi l’atenció social sinó que serveixi per augmentar la despesa militar; el manteniment dels preus més alts d’Europa en energia i comunicacions per afavorir determinats monopolis encara que això comporti la manca de competitivitat de les empreses i dificultats afegides pels ciutadans; l’incompliment sistemàtic de les directrius sobre medi ambient; la pèrdua constant de drets i rendes dels assalariats, amb les conseqüències en el consum intern –normalment de béns que no subministren els grans oligopolis- i en la capitalització de les pensions públiques; les prioritats en inversions en infraestructures que no s’adrecen a la capacitat de generar riquesa sinó al benefici de les grans corporacions que, alhora, financen generosament els grans partits polítics... i encara me’n deixo unes quantes.
La possibilitat de canviar aquesta situació és enormement complicada, perquè respon a una situació consolidada i la seva solució va més enllà de l’alternànça en el govern. L’única possibilitat real és promoure una situació crítica que pugui canviar les coses. Aquesta situació no pot ser altre que la independència que ens permeti a nosaltres formar una República Catalana, sense els condicionants de les institucions extractives que ara té Espanya, i que permeti a la resta de l’estat trencar el cercle viciós a què estan sotmesos. Els catalans no estem però per morir un cop més en l’intent de salvar Espanya. Salvem a la nostra gent, que prou malament que ho està passant i desitgem als espanyols la millor de les sorts.
Pau Ricomà -Alcaldable Tarragona municipals 2015 -
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anteros |
Uff quanta vomitera...
Friday, September 20th 2013, 12:37 PM
No sé d'on treus, cabrero, totes aquestes conclusions després de llegir l'article, es parla d'una temàtica i cadascú a la seva bola fent afirmacions que en cap moment es fan menció o neguen...
D'acord amb tu twisti, simplement.
I Esparta, com sempre, escampant merda i vomitant odi només partint de tòpics i mentides goebelianes...
No defensaré jo aquests sindicats, caldria que funcionessin més com a França on es fan respectar i tenen els medis i el recolzament molt majoritari de treballadors..., però d'aquí a repetir frases fetes i afirmacions que per molt repetir no seran certes doncs n'hi ha un món.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
