| |
LA DIVISIBLE INDIVISIBILITAT D’ESPANYA ALS SEGLES XX I XXI. O LLEI I REALITAT.
 dimarts 17/setembre/2013 - 05:52  614  2
Ja hem demostrat, crec, que la dèria dels espanyols de voler precintar l’unitat pàtria amb la constitució no ha estat històricament gaire reexida. Parlavem de la constitució del 1812, que era una constitució monàrquica i liberal ( la de Fernando VIII el deseado, el que, incomprensiblement, encara dona nom al carrer de Ferran barceloní i consti quedic incomprensiblement perquè fou un mal rei, no perquè fos espanyol, no siguem fanàtics).
Avui parlarem d’altres lleis no tant democràtiques però que tampoc no han servit per a res, respecte de la unitat d’Espanya, vull dir.
Començarem amb el manifest de Miguel Primo de Rivera que diu tantes idiotades –este es un movimiento de hombres, el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada...- que crec que val la pena deixar-lo sencer perquè és un exercici d’estil florit sublim. És evident que quan parla del 98 parla de la pèrdua de Cuba i Filipines.
El Manifiesto de Primo de Rivera
Al país y al ejército.
Españoles: Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando la Patria no ven para ella otra salvación que liberarla de los profesionales de la política, de los hombres que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso. La tupida red de la política de concupiscencias ha cogido en sus mallas, secuestrándola, hasta la voluntad real. Con frecuencia parecen pedir que gobiernen los que ellos dicen no dejan gobernar, aludiendo a los que han sido su único, aunque débil, freno, y llevaron a las leyes y costumbres la poca ética sana, este tenue tinte de moral y equidad que aún tienen, pero en la realidad se avienen fáciles y contentos al turno y al reparto y entre ellos mismos designan la sucesión.
Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros u hombres civiles que representen nuestra moral y doctrina (...). Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada que espere en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la patria preparamos.
Españoles: ¡Viva España y viva el Rey!
13 de septiembre de 1923
Dissortadament o els mascles de Primo no eren prou mascles o no sé com va anar però el cas és que durant la seva dictadura, concretament l’any 1927, Espanya va perdre el protectorat del Marroc.
Diu el punt IV de la Ley de los Principios Generales del Movimiento franquista de 1956:
“La unidad entre los hombres y las tierras de España es intangible. La integridad de la Patria y su independencia son exigencias supremas de la comunidad nacional. Los Ejércitos de España, garantía de su seguridad y expresión de las virtudes heroicas de nuestro pueblo, deberán poseer la fortaleza necesaria para el mejor servicio de le Patria.”
Però retòrica militarista a banda, la cosa tampoc no va anar ben bé així: Espanya va perdre Guinea l’any 1968 i Ifni l’any 1969. Un poema.
Quan Juan Carlos el matador de osos y elefantes va prendre el poder com a successor de Franco – perquè encara no s’havia votat cap constitució que així ho avalés – Espanya va perdre el Sàhara l’any 1976. La unidad indivisible es dividia i dividia i dividia. I l’exèrcit espanyol era absolutament impotent davant països del tercer món. Una medalla rere l’altra.
Com una lectura una mica atenta demostra sense gaires dificultats, els articles 2 i 8 de l’actual constitució espanyola – sobre tot el 8 – s’assemblen més al principi IV del Movimiento que no pas a cal constitució liberal o republicana que hagi tingut Espanya. Això és així perquè es veu que els militars van anar a trobar els constituents i ens hi van portar l’article redactat, segons han explicat diversos pares de la constitució.
Llegim:
Artículo 2
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Artículo 8
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
Una vegada més – i seguint la inèrcia que ja va explicar Ortega y Gasset a “España invertebrada - , saltant-se les cadenes antidemocràtiques constitucionals, el Principat de Catalunya esdevindrà independent l’any 2014.
I després del Principat de Catalunya, de la mateixa manera que a partir del segle XV s’havia anat vertebrant, Espanya es continuarà desvertebrant. I tot i que Ortega no va arrivar a parlar-ne –crec- a diversos països europeus els hi passarà el mateix (Flandes, Escòcia, Baviera, Còrsega etc...) malgrat que hi haurà una unitat jurídico-política que es dirà Europa. Perquè entre el país immediat i el gran estat europeu no calen estats intermediaris. En fi, aquest és un procès que històricament, s’ha produït mil cops. Només serà una vegada més.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
